Els experts creuen que amb el pla de contingència balear la tragèdia del 'Prestige' hauria estat menor

El pla balear ha costat 250.000 euros i és fruit d'un conveni de col·laboració, signat l'any 1999, entre la Conselleria d'Interior i la Universitat de les Illes Balears. El conseller d'Interior, Josep Maria Costa, va assegurar ahir que actualment es poden saber quins són els riscs a què està sotmesa la zona marítima que envolta l'Arxipèlag i «de quins mitjans disposam».

El pla es basa en la simulació per ordinador d'un hipotètic vessament al mar balear, amb el qual «podem saber com evolucionarà el vessament i, per tant, com actuar». Els estudis comprenen també un procediment operacional per a la neteja i restauració de les costes afectades i permeten conèixer finalment les conseqüències que tendria la catàstrofe.

Costa va explicar ahir que la seva Conselleria va posar ràpidament el pla a disposició del Govern central i de la Conselleria d'Agricultura i Pesca gallega, sense que fins ara s'hagi rebut resposta. El conseller va avançar que també es va oferir al Govern gallec la possibilitat d'enviar un equip humà especialitzat en tasques de protecció civil que, de moment, tampoc no s'ha concretat. Sí que hi han mostrat interès els governs d'Astúries i el País Basc.

En aquest sentit, el responsable del pla balear, el professor de la UIB José Ramón Bergueiro, va apuntar que si s'hagués aplicat aquest pla la situació a Galícia «hauria estat menys dramàtica». Segons el professor d'Enginyeria Química, el pla balear es podria aplicar a Galícia sense problemes perquè el programa conté informació de totes les platges de l'Estat i només hauria calgut introduir les dades dels vents i dels corrents i marees de la zona.