La tercera edició del Fòrum de Formentor, que va tenir lloc ara
farà exactament un any, es va tancar amb bons gests entre el
president de l'Autoritat Nacional Palestina, Iasser Arafat, i el
llavors ministre d'Afers Exteriors del Govern israelià, Simon
Peres. Ara, quan avui comença la IV edició del Fòrum de Formentor,
és bon moment per fer una anàlisi restropectiva. És clar que, com
any rere any expliqua la Fundació Repsol"YPF, organitzadora del
Fòrum de Formentor, aquests encontres anuals no fan comptes ser més
que un espai de reflexió sobre els problemes de la Mediterrània i
estan molt lluny de plantejar"se els objectius d'una Conferència de
Pau.
Ara bé, l'esforç que l'any passat varen realitzar tant el
president del Govern espanyol, José María Aznar, com el president
d'Egipte, present també a l'edició, i, fins i tot, en un segon pla,
el portuguès Jorge Sampaio, no es varen veure recompensats pels
resultats. D'una banda, just hi hagué una reunió de tres minuts
entre Peres i Arafat, oficialment per determinar qui havia
d'intervenir abans en una mesa conferència conjunta i quan de temps
necessitava cadascú. De l'altra banda, un segon resultat,
públicament més satisfactori, va ser un dinar i una encaixada de
mans dels dos líders. Ara, aquesta encaixada s'ha d'emmarcar dins
un determinat context. Peres i Arafat han tingut una especial
relació d'ençà fa set anys, quan va ser mort l'exprimer ministre
israelià Isaac Rabin.
Ambdós eren amics de Rabin, i ambdós compartiren un premi nobel
de la pau pels esforços que han fet sempre per la convivència entre
israelians i palestins. Tenint en compte tot això, una senzilla
encaixada de mans no es corresponia amb els esforços d'Aznar,
Mubarak i Sampaio. Ja ho va advertir Peres quan va arribar a
Formentor «vàrem ser convidats a una conferència econòmica, i el
propòsit no és només reunir-se amb el president Arafat. El senyor
Arafat hi participarà, i jo hi participaré, i pus».
Ara bé, el mateix Peres, el darrer dia del Fòrum, en ser demanat
pels periodistes sobre els resultats, va respondre, «voleu un
titular dramàtic? doncs, no. Ni tot és blanc, ni tot és negre. Ens
hem d'asseure com a persones i parlar, com més prest millor». El
Fòrum de Formentor també va tenir certs resultats positius,
començant pel fet que Simon Peres hi fos present. Dies abans, el
primer ministre israelià, Ariel Sharon, s'havia oposat que Peres
acudís a la cita. Més tard, els esforços diplomàtics aconseguiren
el vistiplau de Sharon a la presència del seu ministre d'Exteriors
a Formentor, però limitada que qualsevol encontre amb Arafat fos
estrictament informal.
Partint d'aquesta exigència del cap del Govern israelià, no era
d'esperar cap avanç cap a la pau arran de l'encontre, ja que Peres,
tot i que havia ideat un pla de pau, no venia disposat a crear una
crisi dins el govern jueu. Ara, tot s'ha de dir, abans de trobar-se
a Formentor feia quasi dos mesos que ambdós líders ni tan sols
coincidien i ho havien fet amb ocasió dels atemptats de l'11 de
setembre del 2001. Dins aquest context, va tenir lloc la
conferència conjunta de Peres i Arafat, en la qual tot dos varen
oferir i demanar diàleg, però es varen mantenir ferms en els seus
posicionaments, sense fer concessions. En aquest acte Peres, va
protagonitzar l'anècdota del Fòrum quan va comparar els molins del
pla amb els del Quixot de la Manxa i quan va dir que s'havia d'anar
de «Menor a major, de Menorca a Mallorca».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.