El Fòrum de Formentor acabà el 2001 en gests que no retornaren la pau

Peres tenia marge de maniobra just per oferir la mà a Arafat

TW
0

La tercera edició del Fòrum de Formentor, que va tenir lloc ara farà exactament un any, es va tancar amb bons gests entre el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Iasser Arafat, i el llavors ministre d'Afers Exteriors del Govern israelià, Simon Peres. Ara, quan avui comença la IV edició del Fòrum de Formentor, és bon moment per fer una anàlisi restropectiva. És clar que, com any rere any expliqua la Fundació Repsol"YPF, organitzadora del Fòrum de Formentor, aquests encontres anuals no fan comptes ser més que un espai de reflexió sobre els problemes de la Mediterrània i estan molt lluny de plantejar"se els objectius d'una Conferència de Pau.

Ara bé, l'esforç que l'any passat varen realitzar tant el president del Govern espanyol, José María Aznar, com el president d'Egipte, present també a l'edició, i, fins i tot, en un segon pla, el portuguès Jorge Sampaio, no es varen veure recompensats pels resultats. D'una banda, just hi hagué una reunió de tres minuts entre Peres i Arafat, oficialment per determinar qui havia d'intervenir abans en una mesa conferència conjunta i quan de temps necessitava cadascú. De l'altra banda, un segon resultat, públicament més satisfactori, va ser un dinar i una encaixada de mans dels dos líders. Ara, aquesta encaixada s'ha d'emmarcar dins un determinat context. Peres i Arafat han tingut una especial relació d'ençà fa set anys, quan va ser mort l'exprimer ministre israelià Isaac Rabin.

Ambdós eren amics de Rabin, i ambdós compartiren un premi nobel de la pau pels esforços que han fet sempre per la convivència entre israelians i palestins. Tenint en compte tot això, una senzilla encaixada de mans no es corresponia amb els esforços d'Aznar, Mubarak i Sampaio. Ja ho va advertir Peres quan va arribar a Formentor «vàrem ser convidats a una conferència econòmica, i el propòsit no és només reunir-se amb el president Arafat. El senyor Arafat hi participarà, i jo hi participaré, i pus».

Ara bé, el mateix Peres, el darrer dia del Fòrum, en ser demanat pels periodistes sobre els resultats, va respondre, «voleu un titular dramàtic? doncs, no. Ni tot és blanc, ni tot és negre. Ens hem d'asseure com a persones i parlar, com més prest millor». El Fòrum de Formentor també va tenir certs resultats positius, començant pel fet que Simon Peres hi fos present. Dies abans, el primer ministre israelià, Ariel Sharon, s'havia oposat que Peres acudís a la cita. Més tard, els esforços diplomàtics aconseguiren el vistiplau de Sharon a la presència del seu ministre d'Exteriors a Formentor, però limitada que qualsevol encontre amb Arafat fos estrictament informal.

Partint d'aquesta exigència del cap del Govern israelià, no era d'esperar cap avanç cap a la pau arran de l'encontre, ja que Peres, tot i que havia ideat un pla de pau, no venia disposat a crear una crisi dins el govern jueu. Ara, tot s'ha de dir, abans de trobar-se a Formentor feia quasi dos mesos que ambdós líders ni tan sols coincidien i ho havien fet amb ocasió dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Dins aquest context, va tenir lloc la conferència conjunta de Peres i Arafat, en la qual tot dos varen oferir i demanar diàleg, però es varen mantenir ferms en els seus posicionaments, sense fer concessions. En aquest acte Peres, va protagonitzar l'anècdota del Fòrum quan va comparar els molins del pla amb els del Quixot de la Manxa i quan va dir que s'havia d'anar de «Menor a major, de Menorca a Mallorca».