Pilar RipollPalma29/07/02 0:00
TW
0

Dels 502 expedients incoats durant el primer semestre d'enguany per la Conselleria d'Interior en matèria de joc, 300 afecten a trilers, una figura que no s'emmarca dins la legislació que regula el joc a les Balears, sinó que les infraccions es cataloguen en un supòsit d'estafa. Els 202 expedients restants afecten a bingos, empreses de màquines recreatives tipus B («escurabutxaques»), jocs no autoritzats, cartes i apostes i són la conseqüència de les 130 actes aixecades per funcionaris del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. Especialistes d'aquestes dues forces de seguretat són els encarregats de fer les inspeccions de joc, mitjançant el conveni signat amb el Govern el 1995, quan les Balears reberen les competències. Els agents aixequen les actes d'infracció, que posteriorment deriven en un procediment sancionador.

La Llei que regula la potestat sancionadora en matèria de joc estableix que les mesures cautelars, com ara el precinte de màquines, la incautació d'apostes o de material de joc, s'han de confirmar o aixecar en el termini màxim de dos mesos, per això es dóna prioritat a les actes que inclouen el precinte. Les infraccions poden ser de tres tipus: lleus; greus (per example, que les màquines tipus B no tinguin exposada la documentació); i molt greus, com ara el joc no autoritzat per l'Administració, màquines il·legals, partides de cartes clandestines i, en general, tot aquell joc amb afany de lucre però sense autorització. Així mateix, també s'inclouen la reducció del capital de les societats o fiançes més del límit establert, modificar les apostes o els premis autoritzats, permetre l'accés a les sales de joc a persones vedades (incloses dins el registre de prohibits), intimidar els jugadors i facilitar-los préstecs.

No pagar els premis totalment o parcial als apostants, no obrir un local durant un termini superior als sis mesos i que els treballadors o directius de les empreses participin directament en el joc també són infraccions molt greus, segons estableix la legislació. Fonts de la Conselleria d'Interior assenyalaren que perseguir els trilers implica una important despesa per a l'Administració autonòmica. «Mai estan localitzats i les sancions s'han de notificar dues vegades en el BOIB, sense aconseguir cap resultat, perquè no se'ls troba mai».