El doctor Nadal defensa l'ús de cèl·lules mare contra cardiopaties

L'expert vaticina que la tècnica serà viable abans de cinc anys

Carles CanalsPalma13/06/02 0:00

La rehabilitació dels pacients que han patit un infart al cor és la «peta coixa» de la cardiologia, segons el doctor Bernat Nadal Ginard, professor al prestigiós New York Medical College. El doctor d'origen mallorquí no desqualifica la prevenció "constata una davallada en la incidència dels infarts «sense que ningú no sàpiga per què»" però aposta per incrementar els tractaments destinats a la renegeració de les cèl·lules cardíaques. En un termini de tres a cinc anys, hi haurà dades clíniques objectives per saber si el sistema defensat és viable. El doctor Nadal llegí ahir la conferència inaugural del II Congrés Iberoamericà de Rehabilitació Cardíaca i Prevenció Secundària, que fins dissabte se celebra a Palma.

El prestigiós cardiòleg defensa la tesi "ben estesa en l'actualitat" que les cèl·lules cardíaques es regeneren com les de qualsevol altre òrgan del cos humà («i posssiblement millor que les del cervell»); és possible, en conseqüència, afavorir la seva reproducció de manera semblant a com se fa, des de fa tres dècades, amb la pròpia sang.

El procediment «és a l'abast de qualsevol laboratori de cateterisme», atès que la tècnica es limita a inserir mol·lècules citoquines "generadores" en el teixit, de manera que produeixen cèl·lules cardíaques operatives. No és necessari extreure una cèl·lula per cultivar al laboratori durant un temps "en què pot ser exposada a virus" i reinserir-la; la injecció directa de citoquines pot fer el servei.

El problema, segons el doctor Nadal, és el seguiment d'aquesta tècnica que ha mostrat la seva bondat en l'experimentació amb animals de laboratori. En aquest cas, es pot observar la regeneració cel·lular mitjançant la marca de l'ADN, de manera que s'observa la regeneració del teixit cardíac. Però aquesta pràctica és prohibida sobre els éssers humans "just s'ha permès, amb consentiment, en pacients terminals" i el seguiment és el tradicional... i més lent.