La rehabilitació dels pacients que han patit un infart al cor és
la «peta coixa» de la cardiologia, segons el doctor Bernat Nadal
Ginard, professor al prestigiós New York Medical College. El doctor
d'origen mallorquí no desqualifica la prevenció "constata una
davallada en la incidència dels infarts «sense que ningú no sàpiga
per què»" però aposta per incrementar els tractaments destinats a
la renegeració de les cèl·lules cardíaques. En un termini de tres a
cinc anys, hi haurà dades clíniques objectives per saber si el
sistema defensat és viable. El doctor Nadal llegí ahir la
conferència inaugural del II Congrés Iberoamericà de Rehabilitació
Cardíaca i Prevenció Secundària, que fins dissabte se celebra a
Palma.
El prestigiós cardiòleg defensa la tesi "ben estesa en
l'actualitat" que les cèl·lules cardíaques es regeneren com les de
qualsevol altre òrgan del cos humà («i posssiblement millor que les
del cervell»); és possible, en conseqüència, afavorir la seva
reproducció de manera semblant a com se fa, des de fa tres dècades,
amb la pròpia sang.
El procediment «és a l'abast de qualsevol laboratori de
cateterisme», atès que la tècnica es limita a inserir mol·lècules
citoquines "generadores" en el teixit, de manera que produeixen
cèl·lules cardíaques operatives. No és necessari extreure una
cèl·lula per cultivar al laboratori durant un temps "en què pot ser
exposada a virus" i reinserir-la; la injecció directa de citoquines
pot fer el servei.
El problema, segons el doctor Nadal, és el seguiment d'aquesta
tècnica que ha mostrat la seva bondat en l'experimentació amb
animals de laboratori. En aquest cas, es pot observar la
regeneració cel·lular mitjançant la marca de l'ADN, de manera que
s'observa la regeneració del teixit cardíac. Però aquesta pràctica
és prohibida sobre els éssers humans "just s'ha permès, amb
consentiment, en pacients terminals" i el seguiment és el
tradicional... i més lent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.