El material redactat i recollit l'Any Europeu de les Llengües
"el 2001", entorn de la situació de la llengua catalana a Europa i
al món serà la base documental que farà servir el Govern balear per
aconseguir que el català en els pròxims anys sigui reconegut com a
llengua oficial de la Unió Europea. Així ho varen manifestar ahir
el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, i el seu director
general de Política Lingüística, Damià Pons, en acabar la reunió de
la Comissió Interdepartamental per l'Any Europeu de les Llengües,
que es va dissoldre ahir. El director general va admetre que
aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea serà
prioritari a partir d'ara, una vegada acabat l'Any Europeu de les
Llengües i dissolta la comissió que promovia les activitats que
s'havien de dur a terme i les accions a executar a les Balears.
Melià recordà que el Parlament balear va aprovar no fa gaire una
proposició no de llei que instava el Govern central a demanar
l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, amb la
voluntat que «el català tengui en un futur immediat el
reconeixement que, per les seves dimensions demogràfiques i la seva
presència, li correspon a Europa». Melià va explicar que el moment
d'aconseguir aquesta oficialitat serà durant el procés d'ampliació
de la Unió Europea, «que aconseguiran les 22 llengües, de les quals
el català serà la desena quant a volum de parlants, i està més ben
situada encara en capacitat de producció bibliogràfica i
cultural».
Melià va recordar que en un futur pròxim la Unió Europea haurà
de prendre una decisió sobre quines seran les seves llengües de
treball, i que serà el moment d'aprofitar per demanar l'oficialitat
del català, demanant el mateix tracte que per les llengües que no
siguin considerades de feina, ja que una vegada consolidat el
procés d'incorporació dels nous estats «serà molt més difícil». El
director general de Política Lingüística va subratllar que «es
tracta d'una decisió política del Govern central». Sobre el tema,
Pons va assegurar que «fa anys no ens imaginàvem que el català
seria avui la llengua oficial de les Illes Balears i mirau
avui».
El conseller va explicar, sobre l'Any Europeu de les Llengües,
que «ha servit per consolidar un estat d'opinió en la societat
balear favorable a la diversitat lingüística i alhora, i més
important, que s'ha establert la idea que el multilingüisme de la
gent és perfectament compatible amb el fet que cada ciutadà sigui
lleial i utilitzi la llengua pròpia del seu territori, perquè si no
fos així despareixerien la majoria de les llengües i deixaria
d'haver-hi multilingüisme». Per Pons, l'Any Europeu de les Llengües
també ha servit «per fabricar i reunir una gran quantitat de
material divulgatiu i pedagògic per a l'aprenentatge del català, i
informatiu per als estrangers i els nous residents, que s'haurà
d'anar reeditant en anys posteriors per servir de base als recursos
per a la política lingüística del Govern».
El conseller considera que aquests dos factors «justifiquen
plenament una valoració positiva de la Comissió Interdepartamental
que acabam de dissoldre». En un altre ordre de coses, tant Pons com
Melià varen fer costat a les campanyes cíviques presentades
dissabte per l'Obra Cultural Balear per fomentar el català.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.