El litoral rocós de Mallorca es fa enrere un metre cada 100 anys

Pous negres, pluges intenses i organismes són els factors d'erosió

Joan J.SerraPalma20/05/02 0:00

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), dirigit per Joan Fornós, geòleg i professor del Departament de Ciències de la Terra, ha quantificat l'erosió del litoral rocós de Mallorca en un retrocés que oscil·la entre 0'01 mil·límetres i un mil·límetre anual. Si extrapolam aquests resultats, un mil·límetre anual suposa un centímetre d'erosió en deu anys i un metre de retrocés cada cent anys.

Aquesta seria la mitjana establerta per a les costes rocoses de Migjorn i Llevant, no per a la serra nord, on, explica Fornós, «es registren alguns factors desencadenants d'erosions molt més fortes en molt poc temps, tal és el cas dels despreniments de cala Banyalbufar». L'erosió en el litoral és constant, tot i que no ho sembla en una observació a curt termini. Una part d'aquest retrocés és deguda als organismes que viuen a les roques, per exemple els mol·luscs (caragols, pegellides) i determinats microorganismes.

Els mol·luscs graten la roca que està en contacte amb la mar per menjar-se els microorganismes que hi viuen. L'acció de gratar fa que a poc a poc es vagin arrabassant partícules molt fines de roca, imperceptibles a simple vista, que són arrossegades per la mar.

Un altre factor que contribueix a l'erosió i degradació litorals són els pous negres oberts en aquestes zones costaneres, ja que provoquen la infiltració d'aigua i de matèria orgànica a l'interior de les formacions carbonatades, però un dels elements més importants que contribueix a la desfeta dels penya-segats són les intenses precipitacions que cauen en poc temps, com les registrades des del passat novembre, i la seva infiltració en les esquerdes de les roques, que en provoca la dissolució.