PSIB i EU volen que l'INE expliqui les inscripcions irregulars a Formentera

La resolució esmenta les lleis que formen l'ordenament jurídic electoral a tot l'Estat: la del Règim Electoral General (5/1985), el Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, que organitza el mecanisme per a l'actualització mensual del Cens Electoral, i l'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda, de 24 d'abril del 1996, per la qual es dicten les Normes Tècniques per aquesta actualització periòdica. Segons aquest marc jurídic, el municipi d'inscripció el determinarà l'elector, però sempre seguint els següents criteris: pels nascuts dins l'Estat, ha de ser el municipi de la darrera residència o el de major arrelament; pels nascuts fora d'Espanya, el municipi de la darrera residència o el de major arrelament d'algun dels seus ascendents o, en el seu cas, del propi interessat, i, finalment, en el supòsit que existeixin vincles de fet o de dret, es pot optar pel municipi de qualsevol membre de la unitat de fet o de dret.

L'acte de la Sala Civil recorre al diccionari de la Reial Acadèmia per rescatar el significat del terme «arrelament»: acció i efecte d'arrelar; posar arrels o establir-se en un lloc, adquirint béns, granges, parentescs o altres connexions. En base a aquestes accepcions, el TSJB no troba explicació «sense un pla» per a la «coincident» inscripció a Formentera de 24 persones que provenen de diversos llocs d'altres illes i de Barcelona, especialment si realitzaren aquest tràmit una vegada ja convocats els comicis autonòmics. El magistrat ponent, Antoni Capó, recorda que aquesta pràctica xoca de ple amb la legislació, que prohibeix expressament els canvis de municipi d'inscripció a Espanya una vegada convocades les eleccions. Així mateix, obliga que a cada comici «s'utilitzi el cens vigent el dia de la convocatòria», que s'ha de tancar «el dia primer del mes anterior al de la data en què es convoquin les eleccions».

L'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda exclou totalment la possibilitat que es realitzin canvis de municipi en base a possibles reclamacions. L'Oficina del Cens té la seva responsabilitat en la resolució de les reclamacions plantejades pels electors. No obstant això, una vegada solucionades, han de ser exposades al públic el dessetè dia posterior a la convocatòria i ha de notificar als ajuntaments i consolats corresponents les variacions. Segons consta a l'extens sumari que, de moment, està en el Tribunal Superior, i com també es reflectí a la querella presentada pel PSIB i EU davant el Tribunal Suprem, totes aquestes incorporacions foren tramitades pel Consolat General d'Espanya a la localitat argentina de Rosario.

Dos dirigents de la casa balear a Santa Fe (Rosario), Paulina Riera i Rodolfo Pascual, eren els encarregats de tramitar les inscripcions en el cens de Formentera dels emigrants residents en aquella circumscripció. A la documentació que l'acusació lliurà al Tribunal Suprem en la querella presentada el desembre passat, hi figuren les reclamacions dels 73 inscrits en el cens de Formentera, 24 dels quals pertanyien abans als municipis de Palma, Eivissa, Maó, Pollença, Santa Margalida i Sant Antoni de Portmany, tal com assenyala el TSJB en la resolució donada a conèixer el divendres.

Paulina Riera de Kunte fou una de les darreres compareixents davant el magistrat Antoni Monserrat durant la seva instrucció en el Tribunal Superior. Riera digué que els inscrits en el centre de Santa Fe volien comprar, «com a inversió», una casa a Formentera, la «llar de l'emigrant», però desistiren del projecte quan els partits polítics, abans de les eleccions del 1999, denunciaren que 73 «marcians» s'havien inscrit a la Pitiüsa menor. No obstant això, la dirigent dels emigrants a Santa Fe admeté que dels inscrits a Formentera a darrera hora, la majoria votà l'Agrupació Independent Popular (AIPF), formació coaligada amb el Partit Popular. «Ho feren perquè no coneixien cap altra cosa», digué Riera, alhora que culpà la resta de partits de les Balears de «no apropar-se al col·lectiu».

Fantasies no institucionals  
La presidenta de la casa balear a Santa Fe, Paulina Riera, digué que els informes elaborats per Maripau Segura eren «fantasies». Entre els magistrats de la Sala Civil i Penal del TSJB, l'opinió és diferent: «indiciàriament, les activitats de Maripau Segura, sufragades amb fons públics, malgrat que es referien al foment del vot, res tenien a veure amb el vot institucional». Riera manifestà a Palma que «a Santa Fe només havíem rebut propaganda del Partit Popular».