L'empresa pública Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM)
desapareixerà com a tal. Una ampliació en tots els seus àmbits
d'actuació deixarà sense sentit la seva actual denominació. Ni serà
únicament ferroviària ni es limitarà exclusivament a Mallorca. Així
ho anuncià ahir el conseller d'Obres Públiques, Habitatge i
Transports, Francesc Quetglas, durant una compareixença davant la
comissió parlamentària d'ordenació territorial.
L'origen d'aquesta transformació i d'aquesta ampliació es troba
precisament a Menorca i a les Pitiüses. Malgrat que els consells
d'aquestes illes tenen les competències en matèria de transport,
l'Ajuntament de Maó i el Consell de Menorca han demanat la
intervenció de l'SFM en la construcció d'una estació d'autocars en
aquesta ciutat menorquina, tal com s'ha fet a Palma. Així mateix, a
Eivissa capital es planteja la necessitat d'edificar una estació
intermodal de transports que concentri les línies d'autocar, una
connexió amb l'aeroport i una línia amb el port que serveixi
d'enllaç amb el vaixell de Formentera.
En el cas menorquí, l'explotació de l'estació d'autocars serà
directament assumida per SFM, ja que es considera que les seves
petites dimensions no seran atractives per a cap empresa. La
transformació de SFM en un operador pluriinsular de tot tipus de
transports s'haurà d'emmarcar en el futur pla director sectorial,
que, segons Quetglas, podria estar acabat en uns mesos.
En la mateixa compareixença, el portaveu del grup parlamentari
del PP, José María González Ortea, criticà molt durament el
conseller pels retards que pateix la construcció del desdoblament
Palma-Son Ferriol. Quetglas atribuí aquests retards a problemes
burocràtics del Ministeri de Foment, adjudicador de l'obra, i a
dificultats de l'adjudicatària. Així i tot, assegurà que existeix
un compromís de la constructora de tenir acabats els treballs a
final d'abril.
Reducció de velocitat
González Ortea també criticà el Govern autonòmic per la proposta
del director general de Mobilitat, Salvador Miralles, de reduir
velocitats màximes a carreteres de les Balears «sense estudis,
dades, criteris, recomanacions ni avaluacions de repercussions
econòmiques i socials». Quetglas explicà que aquesta és una qüestió
en fase de debat a la comissió de trànsit i seguretat vial,
presidida per la delegada del Govern central, Catalina Cirer. El
conseller defensà la necessitat d'obrir intercanvis d'opinions,
«com s'està fent a Europa i davant l'evidència que la reducció de
velocitats màximes pot disminuir tant el nombre d'accidents com la
seva gravetat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.