Fernanda Caro ha tornat de Porto Alegre inspirada.

TW
0

La consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, implantarà «en la mesura que sigui possible» el model de pressupost 'participatiu' en les seves àrees de gestió «aquesta mateixa legislatura», segons les seves pròpies paraules, expressades a aquest mitjà. Caro gestiona més de 13.000 milions de pessetes, uns 29'5 milions d'euros. La principal característica del pressupost participatiu és que la societat transmet quines són les seves prioritats a l'administració.

Caro va conèixer de prop aquest model en el viatge que va realitzar a finals del mes passat a la ciutat brasilera de Porto Alegre, on, a més d'acudir al II Fòrum Social Mundial, es va reunir amb les autoritats locals perquè li traslladassin l'experiència del pressupost participatiu. Segons Caro, dins la línia d'obrir a la societat la gestió del Govern «no és gens llunyà el moment en què puguem implantar, en la mesura que sigui possible, el pressupost participatiu. Seria durant el que queda de legislatura». A aquesta legislatura tan sols falten per definir els pressuposts del 2003.

Ara bé, segons la consellera, el Govern ja ha fet feina en aquesta línia. Caro assegura que «nosaltres ja hem començat a crear fòrums de discussió, com el consell de cooperació, el de discapacitats, el de persones grans, el de la dona i el fòrum de la immigració. Això és un bon embrió si aconseguim que no es limitin a un caràcter formal». Igualment, la consellera de Benestar Social explica que en un d'aquests temes, en el de les dones, la seva gestió s'ha acostat bastant a la idea del pressupost participatiu. «El consell de la dona és l'òrgan que pren les decisions estratègiques transmeses pels representants de les entitats socials involucrades».

Així, l'objectiu de Caro és «obrir tots els fòrums possibles de debat». D'aquesta manera, la idea de la consellera Caro és que en cada àrea de gestió, a l'igual que es fa al consell de la dona, les entitats socials puguin participar directament en la presa de decisions estratègiques i, fins i tot, en el disseny dels pressuposts. El model de Porto Alegre va més enllà i arriba a donar aquest poder de decisió als ciutadans, cridant-los a la participació de referèndums sobre els pressuposts.

Per Caro, el fet que l'administració de Porto Alegre «hagi creat fòrums de debat amb els quals ha contactat amb la societat» i que s'hagi traslladat des de l'administració local a la regional (també està implantat a l'estat de Rio Grande do Sul) «ha estat positiu». El Govern balear no ha estat l'única institució que s'ha interessat pel pressupost participatiu. A l'Estat espanyol, l'Ajuntament de Còrdova ja l'aplica en algunes àrees de gestió. A més, durant el II Fòrum Social Mundial, dirigents polítics d'Austràlia i Anglaterra s'hi interessaren.

Un exemple
A Porto Alegre, per elaborar el pressupost participatiu, la ciutat s'organitza en 16 districtes. Els ciutadans de cada districte elegeixen dos representants entre les persones sense càrrecs municipals. A més, trien els encarregats d'organitzar, controlar i fiscalitzar les obres elegides com a prioritats. Durant aquest procés, els ciutadans defineixen la destinació dels recursos municipals i en una llista de possibles accions escullen, mitjançant un referèndum, quines són les prioritats. Aquest model facilita el control a l'administració i minva la corrupció.