La consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, implantarà «en
la mesura que sigui possible» el model de pressupost 'participatiu'
en les seves àrees de gestió «aquesta mateixa legislatura», segons
les seves pròpies paraules, expressades a aquest mitjà. Caro
gestiona més de 13.000 milions de pessetes, uns 29'5 milions
d'euros. La principal característica del pressupost participatiu és
que la societat transmet quines són les seves prioritats a
l'administració.
Caro va conèixer de prop aquest model en el viatge que va
realitzar a finals del mes passat a la ciutat brasilera de Porto
Alegre, on, a més d'acudir al II Fòrum Social Mundial, es va reunir
amb les autoritats locals perquè li traslladassin l'experiència del
pressupost participatiu. Segons Caro, dins la línia d'obrir a la
societat la gestió del Govern «no és gens llunyà el moment en què
puguem implantar, en la mesura que sigui possible, el pressupost
participatiu. Seria durant el que queda de legislatura». A aquesta
legislatura tan sols falten per definir els pressuposts del
2003.
Ara bé, segons la consellera, el Govern ja ha fet feina en
aquesta línia. Caro assegura que «nosaltres ja hem començat a crear
fòrums de discussió, com el consell de cooperació, el de
discapacitats, el de persones grans, el de la dona i el fòrum de la
immigració. Això és un bon embrió si aconseguim que no es limitin a
un caràcter formal». Igualment, la consellera de Benestar Social
explica que en un d'aquests temes, en el de les dones, la seva
gestió s'ha acostat bastant a la idea del pressupost participatiu.
«El consell de la dona és l'òrgan que pren les decisions
estratègiques transmeses pels representants de les entitats socials
involucrades».
Així, l'objectiu de Caro és «obrir tots els fòrums possibles de
debat». D'aquesta manera, la idea de la consellera Caro és que en
cada àrea de gestió, a l'igual que es fa al consell de la dona, les
entitats socials puguin participar directament en la presa de
decisions estratègiques i, fins i tot, en el disseny dels
pressuposts. El model de Porto Alegre va més enllà i arriba a donar
aquest poder de decisió als ciutadans, cridant-los a la
participació de referèndums sobre els pressuposts.
Per Caro, el fet que l'administració de Porto Alegre «hagi creat
fòrums de debat amb els quals ha contactat amb la societat» i que
s'hagi traslladat des de l'administració local a la regional (també
està implantat a l'estat de Rio Grande do Sul) «ha estat positiu».
El Govern balear no ha estat l'única institució que s'ha interessat
pel pressupost participatiu. A l'Estat espanyol, l'Ajuntament de
Còrdova ja l'aplica en algunes àrees de gestió. A més, durant el II
Fòrum Social Mundial, dirigents polítics d'Austràlia i Anglaterra
s'hi interessaren.
Un exemple
A Porto Alegre, per elaborar el pressupost participatiu, la ciutat
s'organitza en 16 districtes. Els ciutadans de cada districte
elegeixen dos representants entre les persones sense càrrecs
municipals. A més, trien els encarregats d'organitzar, controlar i
fiscalitzar les obres elegides com a prioritats. Durant aquest
procés, els ciutadans defineixen la destinació dels recursos
municipals i en una llista de possibles accions escullen,
mitjançant un referèndum, quines són les prioritats. Aquest model
facilita el control a l'administració i minva la corrupció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.