Jil Sander presentarà abans de Nadal a la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, els estatuts de la fundació cultural i científica que proposa la dissenyadora alemanya per garantir un ús i profit públics de Raixa si finalment fa seva la possessió. Com es recordarà, Sander té una opció de compra sobre la finca de 1.400 milions de pessetes. Si abans del proper 20 de gener el Consell no iguala aquest preu, en exercici del seu dret de tanteig i retracte per la condició de la finca com a Bé d'Interès Cultural, Sander en serà la nova propietària. Per igualar el preu, el Consell disposa, suposadament, d'una aportació de 1.060 milions de pessetes del Ministeri de Medi Ambient. Per tant, la institució insular hi ha d'afegir 340 milions.
L'advocat de Sander, Rafel Barber, ha declarat que «estam a l'espera de saber si el Consell exerceix o no el dret de tanteig i retracte, però així i tot continuam la redacció dels estatuts per presentar-los abans de Nadal». Aquests estatuts recolliran drets, obligacions i aportacions econòmiques i finançaments de les dues parts "Jil Sander i Consell", com també dels objectius de la fundació, que serien de caire científic i cultural, i sempre dirigits a la societat mallorquina.
No obstant això, Barber indicà que «també ja s'han encarregat els projectes de rehabilitació de les cases i dels jardins, que, sense ser incompatibles amb el funcionament de la fundació, estan orientats al seu acondiciament com a residència privada. De tota manera, cal dir que Sander només residiria a Raixa en determinades èpoques de l'any». Si el Consell de Mallorca no exerceix el seu dret de tanteig i retracte, Raixa serà indefectiblement de Jil Sander. Barber indicà que «en aquest cas, haurem d'estudiar si a l'escriptura hem de reflectir el pas d'un camí públic per enmig de la clastra de les cases».
Aquest diari informà el passat 1 de desembre que quinze documents antics i contemporanis acrediten l'existència d'un camí públic entre Bunyola i Valldemossa que passa per enmig de la clastra de Raixa. Aquesta dada no és una anècdota històrica "que fins i tot fou grafiada pel cardenal Despuig, propietari de Raixa, en el seu famós mapa del 1785", sinó que és la constatació d'un patrimoni públic en aquesta possessió, travessant la clastra i la finca. Els camins públics són inembargables, imprescriptibles i inalienables; no poden esdevenir mai camins privats.
Per evitar el pas del camí públic pel mig de la clastra, es podria obrir un procediment reglat de desafectació de la via en el seu tram pel pati interior i aplicar una permuta de terrenys. El camí és públic i no es limita a una servitud de pas.
