Jaume Servera: «Els danys s'han d'atribuir a l'ocupació litoral»

«Les regeneracions artificials de platges no aguanten un temporal»

Joan J.SerraPalma20/11/01 0:00

Jaume Servera, professor del departament de Ciències de la Terra a la Universitat de les Illes Balears, geògraf i especialista en geomorfologia i dinàmica litoral, declarà ahir a Diari de Balears que «les platges artificials no tenen capacitat per suportar un temporal, tal com s'ha demostrat durant les tempestes dels darrers dies». D'aquesta manera es refereix a la massiva pèrdua d'arena registrada en algunes platges, especialment intensa a les regenerades artificialment. Servera explicà que «la primera impressió de tot el que ha succeït és catastròfica, però cal matisar aquesta afirmació. És catastròfica per als interessos humans, però una costa en bon estat natural no hauria causat tants danys a l'home. Així, tot el que ha passat era previsible i normal».

L'expert indica que «una platja no és una superfície que circumstnacialment té arena, sinó que compleix un paper fonamental a la dinàmica litoral. Les platges artificials no són més que solàriums d'arena, però no tenen capacitat per retenir-la en cas de temporal important. Exemples de tot això serien les platges de les badies del nord de Mallorca i concretament la de Llenaire, que ha desaparegut del mapa. Les platges entre el Port d'Alcúdia i Can Picafort han patit un retrocés considerable».

Deixant de banda la falsa modèstia, Servera diu que, «malauradament, els que sempre hem criticat la urbanització de la primera línia de la costa hem tengut finalment la raó. La construcció sense ordre ha desestructurat les zones costaneres, però la naturalesa ha posat les coses en el seu lloc i ha reivindicat el seu espai. No es pot tenir una platja tancada entre murs de formigó. Una costa en estat natural hauria pal·liat els efectes que ara tots lamentam i la mar no hauria arribat fins a les cases».

Jaume Servera comprèn que el sector hoteler voldrà recuperar les platges abans de la propera temporada turística i que aquesta necessitat tal vegada suposarà noves i puntuals regeneracions artificials, «que haurien de ser molt mesurades, però a partir d'aleshores l'Administració hauria de fer una reflexió a mig i llarg termini, i entendre que els temporals tornaran i que no es pot regenerar cada vegada que n'hi ha. Convé aplicar solucions respectuoses amb el medi ambient, que sempre són les més pràctiques i definitives. Hauríem de preguntar a l'Administració quants milions de pessetes ha gastat en regeneracions artificials durant els darrers 20 anys».