Les Illes Balears i Catalunya iniciaran el mes que ve una
campanya en el si de la Unió Europea amb l'objectiu d'aconseguir el
reconeixement del català com a llengua oficial. L'anunci d'aquesta
iniciativa, força aplaudida en el marc de la Universitat Catalana
d'Estiu, fou a càrrec de l'eurodiputat de Convergència Democràtica
Pere Esteve qui participà a la taula rodona dedicada a «L'Any
europeu de les llengües minoritàries». En ella també hi prengueren
part el conseller de Cultura de Catalunya, Jordi Vilajoana i el
director general de Política Lingüística de les Balears, Joan
Melià.
Els eixos centrals per a aquesta campanya parteixen de la
«singularitat» que viu el català a Europa en relació amb les onze
llengües oficials i les no reconegudes. Aspectes com ara que sigui
la setena llengua en nombre de parlants per davant d'idiomes
oficials com ara el suec o danès, que sigui una llengua parlada a
set territoris diferents de quatre països, en un d'ells, Andorra,
com a llengua oficial, o el progrés que experimenta en tots els
àmbits tant de coneixement, com d'ús i producció literària, foren
posats en relleu pels participants com alguns dels principals trets
diferències que impulsen la proposta. Per aconseguir l'oficialitat,
Esteve també destacà la possibilitat de jugar amb la pluralitat
lingüística «real i genuïna» de l'Estat espanyol esmentant que «cap
país membre de la UE comparteix aquesta característica». Una
característica que podria ser clau a l'hora d'aconseguir el suport
i compromís de l'Estat espanyol.
El reconeixement del català com a llengua oficial a Europa
significaria, entre d'altres, la possibilitat de comptar dins dels
propis territoris de parla amb un etiquetatge dels productes
exclusivament en la nostra llengua o la publicació en català dels
tractats acordats per la UE, com també de les resolucions o els
materials de divulgació. La sol·licitud perquè el català sigui
reconegut «en cap cas» inclouria la necessitat de ser una de les
llengües de treball a Europa. Sense concretar més, Esteve avançà
que la campanya s'articularà a través de la difusió de la realitat
lingüística dels Països Catalans.
Un dels caires que no tingueren resposta durant el debat fou la
implicació que ha de tenir en Madrid l'obtenció de l'oficialitat de
la nostra llengua. Tant el conseller Vilajoana com Esteve i Melià
coincidiren en la necessitat d'«enginyar» aquest suport de la
manera que sigui possible en aquesta declaració en considerar-se
que és «clau». I en el cas de les Illes encara cal més feina. Joan
Melià afirmà que per poder aspirar a l'oficialitat a les Balears
s'ha de treballar no només des d'Europa sinó també des d'Espanya i
des de la Comunitat.
Durant la seva intervenció, el director general exposà la
particular situació del català a l'Arxipèlag fent al·lusió al
«dèficit en política lingüística» i la peculiaritat «que afegeix la
indústria turística a la situació sociolingüística». Una situació
que, segons digué, fa que «a les Illes no basta donar a conèixer el
català a l'exterior, sinó també dins». En una exposició clara i
realista, Melià explicà la posada en marxa d'un seguit de mesures
encaminades a divulgar l'existència del català a través de les
informacions institucionals que reben els turistes i per intentar
implicar el sector privat en aquesta promoció.
Algunes raons
El «cas únic» que viu el català a Europa fa que tot i la seva
declaració d'acord amb la normativa vigent de llengua minoritària
no comparteixi la major part dels trets comuns d'aquestes. El
parlen més de set milions de persones, 473.000 a les Balears,
l'entenen quasi deu milions i creix el bilingüisme entre els que no
el parlen. El 1999 ja n'hi havia quasi mig milió de planes a
internet i el seu equipament lingüístic està del tot codificat i
normalitzat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.