Joan Mesquida i Francesc Antich.

Joan Mesquida i Francesc Antich. | T.AYUGA.

Pilar RipollPalma29/07/01 0:00
TW
0

El nou sistema de finançament autonòmic estima en 214.000 milions el pressupost per gestionar les competències assumides per la Comunitat Autònoma balear, inclosa la sanitat, segons informà ahir el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. Aquesta xifra, actualitzada per al 2002, inclou els 28.000 milions pactats (11.000 per competències comunes i 17.000 pel sobrecost de la sanitat) en el Consell de Política Fiscal i Financera mantingut a Madrid divendres passat. El pacte, que ha transcorregut «sota les regles de joc imposades pel Govern central», fou qualificat pel president del Govern de «millora que en cap cas no cobreix els grans dèficits que arrosseguen les Balears». Antich centrà la pròxima «batalla» en el desenvolupament del Règim Especial de les Balears (REB), «l'instrument que igualarà els ciutadans illencs amb els de la Península».

Mesquida destacà «l'avanç substancial» del procés negociador quant a la xifra de partida, ja que s'ha reconegut la població com a eix central del nou sistema en agafar el padró de l'any 1999 i atorgar-li una ponderació del 94% de la quantitat a ingressar, un benefici del qual només gaudien les comunitats «històriques». Com a element negatiu figura la regla de modulació imposada pel Govern d'Aznar per impedir que les comunitats que han crescut més en població, com ara les Balears, rebin allò que les correspon d'acord amb el nombre real d'habitants. Segons Mesquida, «només el poder desigual de l'Estat li ha permès imposar una norma que es considera veritablement injusta».

L'acord inclou també la cessió del rendiment del 33% de l'IRPF; el 35% de l'IVA, el 40% de l'impost sobre les begudes alcohòliques, el 100% del tribut sobre l'electricitat i també el 100% de l'impost especial sobre determinats mitjans de transport, a més d'ampliar la participació de les autonomies en l'Agència Tributària. Així mateix, una comissió estudiarà la possibilitat de cedir la capacitat normativa dels imposts sobre electricitat i transport, ja que la resta són homologats i podrien col·lidir amb els criteris de la UE. La possibilitat de quedar fora del sistema de finançament ha estat rebutjada pel Govern després de constatar els perjudicis econòmics per a la Comunitat, com ara no disposar de noves figures tributàries, la pèrdua de l'IRPF i de les deduccions fiscals autonòmiques.

Sanitat: una taxació a la baixa
El Govern central ha taxat la sanitat balear en 85.000 milions, una xifra no acceptada pel Govern balear, malgrat els 17.000 milions addicionals que afegeix el nou sistema de finançament. L'Executiu autonòmic també ha criticat la imposició de l'assumpció de la competència sanitària per rebre la cistella d'imposts, ja que condiciona de manera important tot el procés de negociació que es desenvolupa en la Comissió Mixta de Transferències.