El Govern balear té previst, per a després de l'estiu, habilitar
ajudes per a la compra d'habitatges ja construïts i deshabitats en
funció dels ingressos. Aquesta és una de les iniciatives que pensa
posar en marxa la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, amb
Jaume Carbonero al capdavant, per facilitar l'accés a l'habitatge
en una època de profundes diferències entre el poder adquisitiu
dels ciutadans de l'Arxipèlag i els preus immobiliaris, que han
experimentat augments extraordinaris en els darrers anys. No
obstant això, Carbonero destacà que «l'accés dels ciutadans a
l'habitatge només s'aconseguirà amb un paquet de mesures
complementàries i amb la col·laboració de les Administracions, ja
que totes tenen competències en la matèria».
Entre altres mesures, el Govern preveu la compra directe de sòl
per part de la Comunitat i establir, a través de la futura llei
autonòmica del sòl, la prioritat que els ajuntaments cobrin el 10
per cent de l'aprofitament mitjà de les promocions immobiliràries
no en doblers, com ha estat habitual fins ara, sinó en sòl per així
incrementar el patrimoni públic de terrenys i poder disposar-ne per
construir-ne de protecció oficial.
Respecte d'aquesta darrera qüestió, Carbonero indica que
«afortunadament, està canviant la tendència i nombrosos ajuntaments
ja no insisteixen tant a cobrar el 10 per cent de l'aprofitament
mitjà en doblers, ja que prefereixen concentrar sòl públic
municipal. Així i tot, hem de canviar una segona tendència, que és
la d'assumir sòl, no per a habitatges de protecció oficial, sinó
per a equipaments urbans o per vendre o subhastar i així generar
ingressos per a les arques municipals. La prioritat ha de ser la
promoció d'habitatges de protecció oficial, però, evidentment, no
es pot descartar que, en determinats casos, la prioritat d'algun
poble o barriada sigui precisament la construcció
d'infraestructures o la creació d'equipaments».
El director general no creu que la prioritat d'incorporar sòl
públic municipal per a promocions de protecció oficial pugui ser
entesa com a una intromissió en l'autonomia municipal: «No serà
així des del moment en què els mateixos ajuntaments se n'adonen
actualment que existeix una necessitat real d'habitatges a preus
assequibles per a joves, famílies monoparentals, etc.». Des de
1999, el Govern haurà executat més de 2.000 habitatges de
protecció, però aquesta quantitat només representa entre un 15 i un
20 per cent de la demanda. Jaume Carbonero calcula que actualment a
les Balears es necessiten uns 6.000 habitatges per a famílies amb
ingressos inferiors als 5'5 milions de pessetes anuals.
Rehabilitació i estudis
Les mesures per facilitar l'accés a l'habitatge inclouen la
continuïtat de les polítiques i de les línies d'ajudes a la
rehabilitació, que és considerada imprescindible per no entrar en
contradicció amb el model territorial de limitació del creixement
urbanístic que intenta aplicar el Pacte de Progrés. D'altra banda,
de la mateixa manera que la Conselleria d'Obres Públiques,
Habitatge i Transports va fer un estudi sobre la capacitat del sòl
urbà vacant de les Balears (més de 800.000 places), en farà un
altre sobre els habitatges ja construïts i desocupats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.