Les autonomies volen temps per estudiar la reforma universitària

Demanen consens i més marge de maniobra per a la nova LRU

C.M.CanalsPalma13/05/01 0:00

L'encontre dels principals responsables d'educació universitària a l'Estat espanyol per debatre la nova llei de reforma universitària es tancà ahir a Palma amb un cert consens: una llei d'aquesta casta ha de menester més temps per ser estudiada. Almanco així ho va afirmar el director general d'Universitat a la Conselleria d'Educació i Cultura, el socialista Martí March, pel qual hi ha divergència al voltant dels «matissos» de la llei "mobilitat i acreditació del professorat, dotació econòmica, pèrdua d'autonomia universitària i regional" tot i que destacà la «voluntat de consens» assolida pels quinze directors generals d'Universitat que, entre divendres i dissabte, es convocaren a Palma per estudiar la nova LRU.

«Les Comunitats autònomes, al marge de discrepàncies polítiques (...) tenim ganes de posar-nos d'acord en un tema que ens afectarà a tots», ressumí ahir Martí March; igualment remarcà que «volem que l'avantprojecte tengui més temps de reunió» en aquest sentit. Polítics del mateix signe de la ministra Pilar del Castillo "com ara Eduardo López Pereira, de Galícia; i José García, de Madrid" han reconegut la impossibilitat de debatre la LRU sencera a les jornades previstes pels dies 21 i 30 de maig al Consell d'Univesitats. Així, Martí March mostrà ahir com a tercer punt de consens la «necessitat d'institucionalitzar aquestes reunions de les comunitats autònomes».

També Àndre Gurruchaga "homòleg de March al País Basc" ha advertit en aquest sentit que «podem estar a l'inici d'una pèrdua d'oportunitats» per crear un fòrum vàlid i coherent amb la Conferència de Rectors d'Universitats, la CRUE; «si no hi ha consens, ens acostarem una altra vegada al govern per decret». Gurruchaga fou una de les persones que ahir denunciaren "com també ho féu el Govern balear" que «el procediment (de presentació de l'avantprojecte de llei a les comunitats autònomes i a la CRUE) ha estat bastant irregular», perquè «la comunitat universitària no ha estat consultada», alhora que denunciava la minva en el poder decissori de les comunitats.