L'ús del català a les Balears és molt inferior al que correspon
al 70 per cent de persones que en sap parlar la llengua, segons
mostren les estadístiques que "a l'aguait del cens definitiu del
2001" mostren aquesta quota de competència. De manera paradoxal,
emperò, l'ús creix en administracions alhora que «es percep un
retrocés en determinats àmbits» com «la comunicació interpersonal»,
segons confirma el director general de Política Lingüística a les
Balears, Joan Melià. «La situació actual és delicada, però allò que
s'ha fet fins ara té sentit: ha significat un increment de gent
(parlant), tot i que no n'hagi significat un percentatge més
gran».
Entre els anys 1986 i 1998, el nombre de persones que a les
Illes Balears s'afirmaven com a catalanoparlants "o, almanco, com a
coneixedors del català" va créixer unes 81.000 persones. La
variació percentual s'ha mantingut estable sobre les estadístiques
"un 70 per cent de la població", però no sobre les dades reals: les
475.000 reconegudes al padró de 1986; les 558.000 reconegudes a
l'enquesta del CIS de l'any 1998... sempre a l'aguait del cens que
es realitzarà el novembre d'enguany.
Pel director general de Política Lingüística, s'ha de matisar el
fet que els nivells de coneixement del català hagin quedat en
aquest 70 per cent amb l'increment migratori dels darrers anys: els
81.500 parlants nous en són la prova. En aquest sentit, el
manteniment de les quotes s'ha d'interpretar com un increment de
catalanoparlants, mitjançant una incorporació d'alumnes al sistema
educatiu obligatori i, tot i que en un percentatge molt inferior,
l'aprenentatge dels adults.
Segons Joan Melià, podem considerar catalanoparlants «molts
immigrants» tot i que «no sabem si són de primera o segona
generació» "es consideren parlants naturals les terceres
generacions, en una situació sociolingüística normalitzada"; allò
important «no és tant la quantitat de persones que parlen una
llengua com el seu pes relatiu»; en aquest sentit, els percentatges
no són molt afalagadors per al català. «L'ús de la llengua comuna»
"és a dir, el castellà" invalida les xifres, els percentatges de la
llengua pròpia, tot i que aquesta sigui la setena més parlada
d'Europa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.