Els veïns de la Llonja recorren al professorat per ensenyar el silenci

L'Associació organitzà la jornada amb els professionals perquè sensibilitzin els escolars

Aina VivesPalma28/03/01 0:00

Els veïns del Puig de Sant Pere estan cansats de lluitar contra la manca de sensibilitat dels polítics, també d'esperar eternament que la justícia intercedeixi, perquè mentrestant ells malviuen amb els renous de la Llonja. Per això, ara han decidit cercar vies alternatives que ajudin a conscienciar de la importància que té el silenci a la vida quotidiana. L'Associació de Veïns del Puig de Sant Pere, conjuntament amb el Centre de Professorat i de Recursos, convocà ahir una sessió de treball per «sensibilitzar el professorat de la necessitat d'ensenyar a valorar el silenci als alumnes», en paraules de Margalida Munar, pepagoga i secretària de la mateixa associació.

Ahir era la vocal de Medi Ambient de l'associació organitzadora, Felicitas Marcos, qui comentava que quan se'ls va ocórrer la idea pensaren «en l'importantíssim paper que juga el professorat en l'educació, sobretot perquè ells disposen d'un lloc on els alumnes poden reflexionar sobre el renou. Serà un treball d'actitud». Així, fan comptes ensenyar al professorat que participa en aquesta primera jornada a fer un mapa sònic del seu centre educatiu, «per detectar d'on vénen els problemes i com solucionar-los». Marcos comentà, així mateix, que els ensenyaran que «cada 10 decibels es dobla el renou» i que «la barrera entre so i renou és molt subjectiva».

Perquè els alumnes reflexionin sobre la subjectivitat del renou, explicaran un exercici pràctic que consisteix a demanar a diferents persones en quin costat situen el mateix so, si el consideren un renou o simplement un so. «Veuran com a la gent gran la molesten més els renous i també a les dones, i diuen que passa el mateix amb les persones més intel·ligents». També faran servir mètodes audiovisuals per donar a conèixer les gràfiques que fan els diferents sorolls. «És una manera visual d'entendre el renou». La pedagoga Margalida Munar va ser l'encarregada de dirigir-se al professorat per parlar de com «compartir el silenci» amb l'alumnat.

«Dins l'educació sempre ens hem estimat més donar suport a les actituds que valoram com a bones i renegar de les dolentes. Però després de viure dins un barri com el nostre, que ve a ser una aventura, comences a idear estratègies per parlar dels renous», comentà. Després Munar passà a explicar «les propostes educatives que plantejaré i que són adaptables des de l'educació infantil fins a secundària i batxillerat, i que consisteixen primer a fer exercicis de visualització i després d'observació de la pròpia respiració i, en tercer lloc, d'ajuntar la respiració amb les imatges i amb el temps. Això pot afavorir un moment de concentració abans d'un examen, per exemple; també ajuda a tenir una major percepció i, en definitva, a estimar el silenci», sentencià.