Els veïns del Puig de Sant Pere estan cansats de lluitar contra
la manca de sensibilitat dels polítics, també d'esperar eternament
que la justícia intercedeixi, perquè mentrestant ells malviuen amb
els renous de la Llonja. Per això, ara han decidit cercar vies
alternatives que ajudin a conscienciar de la importància que té el
silenci a la vida quotidiana. L'Associació de Veïns del Puig de
Sant Pere, conjuntament amb el Centre de Professorat i de Recursos,
convocà ahir una sessió de treball per «sensibilitzar el
professorat de la necessitat d'ensenyar a valorar el silenci als
alumnes», en paraules de Margalida Munar, pepagoga i secretària de
la mateixa associació.
Ahir era la vocal de Medi Ambient de l'associació organitzadora,
Felicitas Marcos, qui comentava que quan se'ls va ocórrer la idea
pensaren «en l'importantíssim paper que juga el professorat en
l'educació, sobretot perquè ells disposen d'un lloc on els alumnes
poden reflexionar sobre el renou. Serà un treball d'actitud». Així,
fan comptes ensenyar al professorat que participa en aquesta
primera jornada a fer un mapa sònic del seu centre educatiu, «per
detectar d'on vénen els problemes i com solucionar-los». Marcos
comentà, així mateix, que els ensenyaran que «cada 10 decibels es
dobla el renou» i que «la barrera entre so i renou és molt
subjectiva».
Perquè els alumnes reflexionin sobre la subjectivitat del renou,
explicaran un exercici pràctic que consisteix a demanar a diferents
persones en quin costat situen el mateix so, si el consideren un
renou o simplement un so. «Veuran com a la gent gran la molesten
més els renous i també a les dones, i diuen que passa el mateix amb
les persones més intel·ligents». També faran servir mètodes
audiovisuals per donar a conèixer les gràfiques que fan els
diferents sorolls. «És una manera visual d'entendre el renou». La
pedagoga Margalida Munar va ser l'encarregada de dirigir-se al
professorat per parlar de com «compartir el silenci» amb
l'alumnat.
«Dins l'educació sempre ens hem estimat més donar suport a les
actituds que valoram com a bones i renegar de les dolentes. Però
després de viure dins un barri com el nostre, que ve a ser una
aventura, comences a idear estratègies per parlar dels renous»,
comentà. Després Munar passà a explicar «les propostes educatives
que plantejaré i que són adaptables des de l'educació infantil fins
a secundària i batxillerat, i que consisteixen primer a fer
exercicis de visualització i després d'observació de la pròpia
respiració i, en tercer lloc, d'ajuntar la respiració amb les
imatges i amb el temps. Això pot afavorir un moment de concentració
abans d'un examen, per exemple; també ajuda a tenir una major
percepció i, en definitva, a estimar el silenci», sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.