El TSJB avala la concessió a Tirme de la gestió de residus de Mallorca

EU fonamentava el seu recurs en l'«adequació a dret de l'al·ludit acord», ja que es va fer «després de comprovar que el pla director per a la gestió assenyalada, modificada després pel Decret 119/1993 del 14 d'octubre, incloïa sis estacions de transferència, de les quals tres haurien d'estar acabades amb anterioritat a l'autorització administrativa d'explotació ordinària de la planta de Son Reus, tan sols dues estaven realitzades i una altra no s'incorporava als serveis fins l'any 2000».

«A més», segons la tesi de la coalició d'esquerres, «es deia que l'autorització impugnada s'havia resolt sense que existís el preceptiu i previ abocador de cendres i fems de Son Reus. L'abocador està en l'actualitat en condició de provisionalitat. D'això es dedueix que l'acord ha de ser declarat nul de ple dret».

La sentència, això no obstant, recorda que l'acord plenari «emparà la seva decisió en un informe tecnicojurídic, que tingué en compte la comunicació de la Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral de 28 novembre de 1996 a la vista dels resultats de les anàlisis dels fems recollits a la planta incineradora de Son Reus. L'Ajuntament de Palma donava per bo l'emplaçament per a la recollida de fems que, segons les anàlisis, era inert i, per tant, podia ser llançat a qualsevol abocador de residus sòlids».