La construcció a les Balears recobra els nivells dels anys setanta

Si bé es parla d'una reducció de l'activitat constructora, aquest aspecte es reflecteix en habitatges visats. Emperò, la realitat amaga un fenomen massiu d'inici de construccions de cases que tendria dues explicacions: la consolidació dels drets d'edificació davant l'anunci de moratòries urbanístiques i de legislacions restrictives (d'àmbit estatal i autonòmic) i la construcció entesa com a inversió. És a dir, part dels promotors i dels propietaris no edifiquen amb un objectiu immediat d'acabar les obres i vendre, o passar a residir-hi, sinó amb unes expectatives de fer negoci en el moment més adient, per la qual cosa es tracta de treballs que s'executen sense gaire urgència o amb intencionalitats especuladores.

Així doncs, l'any 1998, els habitatges visats a les Balears foren 10.936. En el 99, foren 11.708. En el 2000, sumaren 11.620. Aquestes dades són pràcticament iguals que la mitjana de construcció anual d'habitatges a l'Arxipèlag en els anys 70, que fou d'11.000 anuals. Evidentment, la relació comparada entre habitatges i habitants ha minvat una mica per l'augment de població oficial de dret. Així, en la dècada dels 70, la intensitat mitjana de construcció d'habitatges per població era de 18'3 residències per cada mil habitants. En el 2000, fou de 14 habitatges per cada mil habitants.

Això vol dir que la intensitat constructora d'habitatges en els tres darrers anys manté un nivell alt, similar a la dels anys 70, superior a la dels 80 i molt per sobre de la de principis del 90, coincidint amb la crisi econòmica d'aquella època. El fet és que la construcció d'habitatges en els anys 70 tenia un clar objectiu en l'oferta de cases per als habitants de les Illes, amb una petita part de segones residències. En els tres darrers anys, l'oferta no es dirigeix tant a la primera residència, sinó que presenta altres intencionalitats: consolidació de drets adquirits, segones residències i inversió a llarg termini.