«Quan m'he girat l'edifici ja era en terra»

Segons els testimonis dels fets, en qüestió de segons les tres plantes de l'edifici passaren per ull, quedant reduïdes a runes i sepultant part de l'equip d'operaris. «Ha estat terriblement ràpid. He sentit un gran renou i quan m'he girat tot l'edifici ja era en terra», assegurava un dels treballadors que sortiren il·lesos del sinistre. «Estic molt preocupat perquè el meu germà és un dels ferits. Esper que estigui bé», explicava consternat un obrer nord-africà que seguia amb atenció la feina dels Bombers.

Una vegada superat el primer ensurt, els companys dels accidentats col·laboraren en tot moment amb les forces operatives d'emergència, coneixedors de la importància del temps. El ritme frenètic de retirada d'enderrocs no va ser suficient per salvar la vida de Joan Pericàs Campins i d'Alberto Folch Romaguera.

Des de les dotze del migdia fins a les tres del capvespre es varen viure moments d'incertesa a les immediacions de l'hotel sinistrat. Per una banda els equips de rescat, coordinats en tot moment pels Bombers de Palma, retiraven la major quantitat de pedres que podien amb l'ajuda de més de dues-centes persones, sense conèixer amb certesa el nombre de persones sepultades.