Les causes d'origen humà, intencionades o per negligència,
representen el 58 per cent de la superfície afectada per incendis a
les Balears entre 1970 i 1999. Aquesta dada és una més de les
moltes que es poden trobar a l'estudi Els incendis forestals a les
Illes Balears 1970-1999, elaborat i publicat per l'Institut Balear
d'Estadística i presentat ahir pel vicepresident del Govern i
conseller d'Economia, Indústria i Comerç, Pere Sampol, i per la
consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, acompanyats pel
director general d'Economia, Antoni Montserrat.
En aquest període, es registraren a les Illes 3.234 incendis que
afectaren un total de 40.122 hectàrees, la qual cosa representa el
8 per cent de la superfície de les Illes. La mitjana anual en el
nombre d'incendis és de 109, mentre que la d'extensió afectada,
també anual, és de 1.326 hectàrees. Respecte del darrer any
analitzat per l'estudi, 1999, es destaca que va ser un dels que
registraren més superfície cremada per culpa de l'incendi d'Artà,
amb un total de 1.587 hectàrees, quantitat que contrasta amb les
172 hectàrees cremades en el 1998 en un total de 115 incendis, molt
petits comparats amb el d'Artà.
L'any en el qual hi va haver més incendis fou 1981, amb un total
de 171, i el que va cremar més superfície va ser 1978, amb 5.343
hectàrees cremades. El 1978 fou un autèntic any negre per a
Mallorca quant a incendis forestals durant les tres darreres
dècades. L'illa de Mallorca ha estat la més castigada pels incendis
forestals al llarg d'aquests 30 anys amb un total de 2.535 incendis
i 34.174 hectàrees cremades. A Menorca hi ha hagut 173 incendis en
aquestes tres dècades, amb 2.172 hectàrees cremades. Pel que fa a
Eivissa i Formentera, s'hi registraren 536 incendis i 3.776
hectàrees cremades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.