Els espais naturals reben la pressió anual de sis milions de persones

Blázquez dividí els espais naturals segons els usos intensius de caire recreatiu als quals estan sotmesos. Aquests usos, amb els espais més representatius que els serveixen com a escenari, serien els següents: bany (es Trenc, cala Agulla), passeig contemplatiu (sa Calobra), pícnic (hotel Delta, puig de Santa Magdalena d'Inca), camping (Lluc-Son Amer), ancorament d'iots (es Carbó de ses Salines), conducció motoritzada (punta de n'Amer i s'Algar de Felanitx), rutes hípiques (punta de n'Amer i camí del Massanella), rutes ciclistes (es Carnatge de Palma i punta de n'Amer), pesca (es Carnatge, el davallador de ses Olles a l'hotel Delta, Portals Vells, racó de s'Estany a s'Estanyol de Llucmajor i can Cap de Bou-can Cullarassa de Pollença), caravanes (cala Agulla i Lluc-Son Amer) i esports d'aventura (barranc de Biniaraix a Sóller i puig de Son Sant Martí a Alcúdia).

Com es pot comprovar, algunes zones, especialment la punta de n'Amer, concentren més d'un ús recreatiu, la qual cosa suposa una pressió excessiva sobre paratges amb valors a preservar. Un cas significatiu és el de les zones de pícnic, moltes d'elles il·legals. El cas més destacable és el de l'hotel Delta, que, sent privada i no autoritzada per a aquest ús, ha esdevingut una àrea recreativa massificada. Segons Blázquez, la demanda d'usuaris de pícnic es podria quantificar en 4.089 persones en el seu moment punta, quan la capacitat dels espais públics habilitats per a aquesta activitat és de tan sols 1.325 persones. Més de 2.000 usuaris fan pícnic a zones no autoritzades.