«Ens pareix bé que indemnitzin els presos polítics que tancaren durant la dictadura franquista»

Ell i la seva esposa, Encarnación Cervilla, varen ser detinguts i empresonats el maig del 66 per haver anat a formar-se políticament a l'escola de quadres de l'Alemanya Democràtica. Liberto no farà els 65 anys fins el gener del 2002, la seva esposa encara és molt més jove; per tant no podran rebre la compensació del Govern. No obstant això, consideren que «estaria bé que ens indemnitzassin pel temps que ens varen fer perdre a la presó, un any i mig en el meu cas i set mesos en el de la meva dona». A Liberto li caigué una condemna de tres anys i a Encarnación de dos, però amb l'indult Matesa aconseguiren sortir-ne més aviat.

Ells visqueren amb molta passió aquest període de la seva vida. «Anàrem a un país que ja no existeix per continuar lluitant en defensa d'uns ideals que ja han caigut; és com si tot s'hagués esfumat. Però no ens penedim de res. Tot era bo per acabar amb la dictadura de Franco», assenyalà Encarnación. Tant Liberto com Encarnación heretaren l'activisme comunista dels seus pares. Miquel Rigo, el pare de Liberto, a les ordres del capità Bayo, participà en el famós desembarcament de Portocristo. El 39 amb la retirada de Catalunya, pare, mare i fills partiren cap a l'exili.

Quan passaren la frontera francesa, Liberto era un infantó, la seva germana tenia cinc anys. Llavors visqueren una temporada curta en un camp de concentració de Tolosa. «El 40 o 41 tornàrem cap a Espanya; fugíem dels alemanys. Molts espanyols partiren cap a Mèxic, però els meus pares decidiren tornar». La influència que el seu pare tenia dins el Partit Comunista li serví perquè fos proposat i després elegit per anar a l'escola de quadres de l'Alemanya Oriental. «Quan em triaren tenia 28 anys, militava en el Partit Comunista des del 20», explica entusiasmat.