«Les amistats de tota la vida se'n van. Ara ja no hi queda
pràcticament ningú dels que hi vivíem abans». El barber Sebastià va
arribar al barri de sa Gerreria quan tenia 9 o 10 anys; ara en té
80. Sebastià ha viscut el primer èxode del barri, va ser als anys
60 i 70 quan els treballadors es traslladaren als barris obrers de
l'eixample.
Els habitatges buits varen ser ocupats per gitanos, per gent que
venia de fora i que no tenia res a veure amb el barri. La
delinqüència es disparà i es desencadenà un èxode massiu. Dels
originaris en quedaren pocs, ara la dràstica reforma i
l'especulació immobiliària desfermada els eradicarà.
Sebastià i un dels orxaters més famosos de l'indret, a qui
anomenen el Che "perquè allà també n'hi havia un altre de gelater
conegut, El Rubio" són els supervivents més antics de sa Gerreria.
La «neteja» que volia fer l'Ajuntament palmesà ha acabat amb el
carisma d'aquest barri, ara els carrers s'adrecen i es destrueix
així l'antic traçat àrab.
Els residents de sempre s'han vist forçats a partir, els pocs
que hi queden ja han perdut tots els seus vincles i els altres ja
no hi podran tornar. Ara sa Gerreria comença a ser propietat dels
teutons. «Diuen que l'edifici d'aquí davant l'ha comprat una
promotora alemanya per 1.000 milions de pessetes. Abans per sis
reals es podia comprar un pis.
Darrerament, els preus s'han disparat, demanen de vint milions
per amunt. Aquí només vendran alemanys i gent de duros, els d'abans
no podran tornar-hi», comentava Jaume Amengual. Ell és un dels pocs
que s'hi quedaran, té la casa en propietat i la seva no s'haurà
d'enderrocar. No la hi expropiaran perquè si ho fessin hauria de
marxar-ne com la resta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.