«El meu germà no era conscient del perill que l'amenaçava»

«En el moment que vaig assabentar-me de l'assassinat del meu únic germà, al qual estava profundament unit, vaig sentir una enorme tristesa i al mateix temps una gran sorpresa. Mai no pensam que una cosa així pugui arribar a tocar-nos de tan a prop. No obstant això, sovint vaig intuir algun tipus de premonició fatal envers el risc que corria el meu germà», comenta Fernando Muñoz amb veu profundament trista i apagada. Fernando, que quan parla del seu germà desaparegut se li il·lumina la mirada, reflex del gran sentiment d'estimació que tenia cap a Antonio, considera que les causes principals que feren que els violents assassinassin el seu germà es deuen a «la gran popularitat que tenia Antonio a Sevilla, però també a la seva condició de militar. No obstant això, el meu germà era metge per sobre de tot i mai no fou conscient del perill real que l'amenaçava. En aquest sentit, ell no temia per la seva integritat física, malgrat que tenia coneixença que era un dels objectius de la banda terrorista, ja que el seu nom era a les llistes d'ETA que li havia facilitat la Policia».

Malgrat ser un clar objectiu de la banda ETA, Fernando comenta que «el meu germà mai no va sol·licitar vigilància policíaca, ni tan sols prenia cap mesura de protecció, sobretot perquè Antonio no era conscient del perill que l'amenaçava». Fernando assegura no tenir odi envers els botxins del seu germà, «perquè l'odi no porta enlloc i, a més, els vertaders culpables no són els que peguen un tret al cap, sinó aquells que indueixen al crim. Per aquest motiu és molt important educar per a la vida i no per a la mort. De fet, aquesta gent ha estat educada per a la mort».