Un diputat de passada per la Cambra

Practiquen l'absentisme a temps parcial, perquè deuen tenir el cap en una altra banda. Fins i tot, un d'ells ja comença a tenir fora alguna cosa més que el cap.

Ha bastat un any perquè Joan Antoni Ramonell comprengués que la vida parlamentària i ell no s'avenien. Una celeritat digna de tot elogi en comparació amb la pertinàcia dels diputats afàsics que es perpetuen en l'escó. De manera que Ramonell, el darrer vergerista segons el pare de l'extinta família popular, el batle que féu passar Montuïri de poble de pas a passada de poble, decidí ahir que ell havia estat un diputat de pas, o de passada, per la Cambra.

Queda en mans del seus excompanys de grup evitar que la majoria compleixi el compromís electoral de donar l'stop definitiu al sector econòmic a què Ramonell es pensa dedicar, la construcció.

No cal escriure que la governamental estava molt contenta amb Ramonell. «No sé què els passa, als del PP, darrerament, que a tots els surten motius personals», es demanaven riallers, sobretot els sociates i els uemites. I és cert que, després de la partida de Font, Ramonell va triar un mal "o un bon?" dia per plegar. De tota manera, d'aquí que els conservadors empatin amb la llista de rojos dimitits: Mayol, Tomàs, Villalonga, Ina Martínez...

Però, bé, el fet és que els seguidors de Jaume Mates anaven pels passadissos de contacte postcongressual en contacte postcongressual, mentre que els representants del Pacte, també pels passadissos, preparaven el debat de política general.

Degué ser per aquesta circumstància que Francesc Antich, a la fi present a l'edifici de la Cambra, no pogué respondre a les punyents preguntes de la molt lleial oposició: Què pensa el president del Govern que no es compleixin els acords aprovats per unanimitat? (Font); Per què el president no ha volgut rebre la Fepae? (Francesca Bennassar, que examina amb lupa l'agenda del cap de l'Executiu), etc.

Grosske no donà tampoc satisfacció als interrogants de Francesc Fiol i de Joan Flaquer. Sembla que es manifestava a la plaça d'Espanya. I ja que anam de moviments socials, el vicepresident Pere Sampol visqué ahir un particular jour de gloire amb l'èxit de la vaga dels comerciants. Quasi es podria escriure que era la «seva» vaga, atesa l'evident satisfacció amb què explicava o lamentava que Aznar no havia sabut comprendre la importància estratègica del sector. Quan els manifestants passaven per Conqueridor no pogué evitar caure en la temptació de sortir al balcó per contemplar la desfilada.

L'estratègia d'acostament del PP als nacionalistes visqué ahir dos episodis dignes de destacar. Gaspar Oliver envestí el vicepresident Sampol pel calendari de les rebaixes d'estiu; i Cristòfol Huguet es mig rigué d'una proposició no de llei presentada per Miquel Nadal. Construeixen ponts "podríem dir. Poca cosa més per afegir si no són les intervencions bilingües del diputat conservador Piña.