Retolació en català i formació del funcionariat, les principals peticions municipals a la DGPL

El Pla coordinador de normalització ha disposat de 56 milions de pessetes en el seu primer any

C.M.CanalsPalma06/10/00 0:00

La pregunta inicial: És possible aconseguir que els funcionaris dels ajuntaments illencs responguin les consultes dels ciutadans emprant l'idioma català; que les circulars i comunicacions (internes igualment que externes) siguin redactades en aquesta llengua; que les empreses municipals emetin les seves factures de la mateixa manera; que...? La resposta positiva a aquesta pregunta sembla passar pel pla coordinador de normalització lingüística de l'administració local que, impulsat des de la Conselleria d'Educació i Cultura, pretén afavorir aquesta situació futura qualificada de «normalitat considerable». Fins ara, 49 localitats de les Balears s'han adherit a la primera fase d'aquest sistema de finançament per a la normalització lingüística: la retolació de carrers i de les dependències municipals, a més de la formació lingüística del personal funcionari han suposat una despesa superior als 56 milions i mig de pessetes, dels quals els ajuntaments n'han aportat poc més d'onze.

En principi les avaluacions efectuades des de la Direcció General de Política Lingüística, a càrrec de Joan Melià, han resultat força positives: dels 17 municipis en què s'ha completat l'auditoria lingüística (altres 17, amb Palma, són en procés d'avaluació) els graus de normalització sobre els paràmetres establerts han suposat compliments entre el 73 per cent i el 89 per cent. Cal considerar, a més, que alguns factors considerats (com ara, l'adequació del funcionariat al lloc de feina) fa davallar el grau de compliment, atès que molts treballadors tenen competència lingüística però cap títol oficial que així ho confirmi.

Segons manifestaren ahir els representants de diversos ajuntaments, el principal problema amb què es troben per dur endavant la plena normalització a les seves dependències "a més de la manca de recursos econòmics" és el dels funcionaris que es neguen a emprar el català, als quals segueixen els serveis contractats que empren de manera habitual el castellà en les seves comunicacions. Aquest és també el cas de Palma, segons l'assessor en matèria de Cultura a Cort, Jaume Gil (qui encetà l'antecessor del Pla coordinador, el conegut Pla pilot), recordant que la Sala disposa d'un servei lingüístic propi, de manera que el grau de normalització és alt en la major part de departaments, i davalla en els casos de contractació.