Èxit notable dels cursets de català per a estrangers promoguts pel Consorci

Política Lingüística preveu que els alumnes passin a altres ressorts per a adults

TW
0

«Quan voleu fer una pausa, Manfred?» La pregunta del professor Ramon Cavaller no ha estat del tot ben entesa per aquest alumne adult, un del 19 estrangers que participen en eel curs intensiu (40 hores) de llengua catalana organitzat pel Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i de la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (abans dit Cofuc).

La competència lingüística dels estudiants encara és baixa, just quatre dies després d'haver començat el curset; però alguns són ben capaços d'entendre i parlar un català rudimentari... amb les errades lògiques d'actuació i les confusions conceptuals esperables; però amb la bona voluntat que el professor Cavaller promociona amb un aforisme clar: «Aprendre a dir 'bon dia' allà on vas».

Aquest és el cas de Selene Pimentel, xilena, la qual declara que «si una vol viure en un país ha d'aprendre la seva llengua», i il·lustra aquesta sentència amb paremiologia castellana: «Allá donde fueres, haz lo que vieres». Selene no té dificultats per entendre el català estàndard del seu professor, però les variants mallorquines encara la desconcerten; just fa quatre mesos que resideix a l'Illa. Aquesta jove juga emperò amb avantatge, atès que té plena competència en una llengua romànica "el castellà" i coneix un segon idioma d'aquesta branca, l'italià.

Més difícil hauria de ser l'aprenentatge per a la txeca Véra Kropácková, estudiant de filologia hispànica a la Universitat de Praga. Això no obstant, Véra explica amb fluïdesa notable que els seus estudis de castellà no serien complets sense la segona llengua més estesa a l'Estat. Alumna d'un professor mallorquí a la seva facultat, afirma que li agradaria llegir les obres de Ramon Llull. «Almanco les obres bàsiques.»

El mateix professor que ara s'encarrega del curs a Palma "Ramon Cavaller" també en fou responsable en l'experiència pilot d'Eivissa, amb 13 alumnes. Professor a Estocolm i abans a Prada, es troba còmode en vuit llengües "català, castellà, italià, anglès, francès, suec (i les llengües germanes, com el danès) i alemany, «d'aquella manera».

Segons Cavaller, «el problema (que pateixen aquests estudiants) és social, perquè tot i que aprenguin català, la gent els respon en castellà quan s'adona que són estrangers». Per això el filòleg demana «higiene lingüística» no només als seus alumnes, sinó també a la societat de què volen fer part. Cavaller denuncia que «el Govern central vol crear una Espanya amb un dialecte (del llatí) i no fa res perquè es coneguin altres variants; vol matar les llengües, vol imposar el dialecte castellà».

Així, el professor es lamenta "millor dit, denuncia" que «qualsevol altre país del món gasta una quantitat elevada per atendre els nouvinguts: és el cas de França, amb un ministeri específic per a aquests afers; però Espanya just té l'Instituto Cervantes» "a més d'El Corte Inglés i Ikea" per atendre els immigrants», afegeix amb sarcasme. Els alumnes de Cavaller «vénen aquí i no tenen cap mena d'informació, sinó la de les agències de viatge, amb mentides»; el seu ofici, en aquest cas, és afavorir que «ells descobreixin les coses».