L'economia illenca creixerà per sobre del 4% fins al 2001. En concret, enguany es tancarà amb una pujada del Producte Interior Brut (PIB) del 4'45% i el pròxim exercici amb un increment del 4'56%, segons l'informe de conjuntura econòmica de les Balers sobre el primer semestre del 2000 de l'Executiu autonòmic. Tot i aquest fort ritme, la inflació balear continua superant la mitjana estatal. Durant juliol se situà en el 3'8%, dues dècimes més que a la resta de l'Estat espanyol.

El conseller d'Hisenda i Pressupost, Joan Mesquida, reconegué que l'evolució de l'Índex de Preus al Consum (IPC) és l'«únic aspecte negatiu» del creixement econòmic balear i avancà que la inflació a finals del 2000 si situarà en un 3'6%. L'increment de l'IPC, explicà Mesquida, és una «conseqüència habitual d'aquestes taxes de creixement tan elevades i d'aquesta acceleració econòmica tan important, la qual cosa dificulta contenir els preus i lluitar contra les deficiències estructurals».

En aquest sentit, el conseller d'Hisenda apuntà que altes taxes de creixement tenen com a «contrapunt» altes taxes d'inflació, cosa que suposa «un perill» i cità com a exemple l'economia d'Irlanda, que amb un augment del PIB del 8% pateix un pujada de l'IPC del 5%. Així mateix, una baixada de la inflació es pot produir, sempre que coincideixi amb una alentiment del creixement econòmic, matisà Mesquida.

És per això que el màxim responsable de les finances autonòmiques qualificà de «positiva» la tendència desacceleradora de l'economia balear "el PIB del 2000 minvarà devers un 2% respecte del 1999", la qual cosa es traduirà en una possible rebaixa de la inflació a finals d'any. Emperò, el conseller admeté que es fa «difícil» predir una contenció de l'IPC pel «fort impacte a Espanya de l'increment dels preus energètics»