Antich estudia dur al Constitucional les mesures liberalitzadores d'Aznar

Exigeix la convocatòria de la Comissió General de Comunitats Autònomes

Antich recorda que en matèria de comerç interior el Govern té competències plenes.

TW
0

L'Executiu de les Illes Balears i Pitiüses se suma a l'ofensiva de Catalunya i Andalusia, entre d'altres, contra els decrets de liberalització de diversos sectors econòmics aprovats per l'Executiu central el passat 23 de juny. Així, el mandatari illenc Francesc Antich va fer públic ahir l'acord pres pel Consell de Govern en el sentit de sol·licitar una convocatòria urgent de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. Si la Comissió no es convocàs o si les justificacions que pugui fer-hi el president José María Aznar, en el cas d'acudir-hi, sobre l'efecte que les liberalitzacions d'energia, sanitat, horaris comercials o urbanisme tindran a l'Arxipèlag no convencen els dirigents illencs, el Govern de les Illes Balears presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contar el dits cinc reials decrets llei.

La sol·licitud explicada ahir per Antich, que serà remesa a la presidenta de la Cambra Alta, Esperanza Aguirre, té com a objectiu que Aznar expliqui davant de l'esmentada Comissió «els punts obscurs» que presenten, segons el president autonòmic, els decrets. Concretament, els factors esmentats «afecten directament sectors econòmics illencs, model de país i competències autonòmiques». Aquesta incidència en les competències autonòmiques és el fonament de la demanda del Govern.

Els aspectes que va destacar Antich i que centren la preocupació del Govern pertanyen a l'àmbit urbanístic. La modificació de la Llei del règim del sòl de 1988 pot provocar «la creació massiva del sòl urbanitzable». «Això podria tenir uns efectes perniciosos molt importants per a les Illes», segons Antich, que ho veu com una maniobra que «tracta de posar més benzina en el foc de la saturació que ja patim i de rellançar l'especulació urbanística immobiliària».

En segon lloc, el president es va referir als horaris comercials i va recordar que les Illes Balears tenen competències plenes en matèria de comerç interior des de 1996. El tercer lloc de l'inventari d'elements perniciosos exposat per Antich l'ocuparen les mesures energètiques. I en aquets sentit, «sembla que Gesa-Endesa no podrà ampliar la seva potència», malgrat el compromís del seu president, Rodolfo Martín Villa, d'invertir 75.000 milions de pessetes a l'Arxipèlag «per recompondre la xarxa elèctrica». Segons el nou decret de Madrid, les empreses amb més del 40% del mercat no poden fer inversions a les Illes.

Finalment, el quart lloc va ser per a les mesures sanitàries. Concretament, la possibilitat que les mútues puguin a partir d'ara emetre altes mèdiques. «Això és un cop molt dur al sistema sanitari públic i una passa endavant cap al procés de privatització de la sanitat que el PP ha començat en diferents àmbits», segons Antich. Els serveis jurídics del Govern «estudien els frens per aturar l'impacte».