Les ONG volen «transparència» en la producció i venda d'armes lleugeres

Les entitats esmentades explicaren ahir a la seu de la Fundació la Caixa aquesta iniciativa, que ja en tingué com a precedent una altra contra les mines antipersonals i que, en aquesta ocasió, persegueix denunciar el mal ús que es fa al planeta d'aquesta casta d'armament, com també conscienciar la gent del perill que comporta.

Segons Carlos Bravo, de Greenpeace, el cost de les armes lleugeres és mins, en molts de casos són emprades per infants i són la causa del 90 per cent de les víctimes en els conflictes armats.

Els portaveus de les ONG esmentades també consideraren necessari l'establiment d'un control sobre els agents intermediaris en el negoci d'armes lleugeres i el respecte de les moratòries sobre la seva venda als països africans.

La representant d'Intermón, Aurora Mayol, recordà que els ciutadans tenen dret a exigir «transparència» per saber qui, com i quan ven aquestes armes, raó per la qual sol·licità la divulgació semestral del material de defensa que exporta l'Estat, i quin és el seu total global, estimat a la baixa en 11.000 milions de pessetes.

Una altra de les mesures que els promotors d'aquesta campanya plantegen és la recompra de l'armament, el seu emmagatzemament i posterior destrucció, perquè una vegada que siguin finalitzades les guerres les armes deixin de romandre als països bel·ligerants. Greenpeace, Metges sense Fronteres, Amnistia i Intermón sostenen que es produeixen més morts després d'un conflicte que al llarg d'aquest, amb l'excusa de resoldre problemes interns.

Desde Metges sense Fronteres, Toni Luna criticà que el Govern espanyol permeti que les empreses productores d'armament «camuflin» les seves dades sobre la producció, fet que comporta una «gran dificultat per al seu control».