TW
0
JOAN MARÍ
ENVIAT ESPECIAL A VALÈNCIA
El secretari general d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'editor Eliseu Climent, va iniciar dissabte a la nit a la plaça de Bous de València el seu discurs previ a l'estrena del darrer espectacle musical de Lluís Llach, Germania 2007, amb un rècord «particular» a les Illes Balears. Concretament, Climent va fer referència al canvi polític que ha viscut l'Arxipèlag amb l'arribada del Pacte de Progrés al Govern balear i que va qualificar d'«esperança de llibertat i de progrés». Va ser un parlament encès en què l'editor va animar els territoris de parla catalana a «anar tots junts per afrontar una nova etapa».

Des de l'«estimada i maltractada, però irrenunciable ciutat de València», el secretari general d'ACPV va resumir en el seu parlament el sentiment d'una jornada reivindicativa que s'havia iniciat amb l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans, que signaren un tractat de col·laboració en matèria de cultura i medi ambient batejat com Manifest de València i que va acabar amb l'emotiu concert del cantautor empurdanès davant de les 15.000 persones que omplien la plaça de Bous de gom a gom.

La triple ocupació per les forces borbòniques, del País Valencià "25 d'abril de 1707", Catalunya "11 de setembre de 1714" i les Illes Balears "11 de juliol de 1715" es commemorava ahir per primera vegada d'aquesta manera unitària. «I volem recordar-ho junts perquè junts vàrem sofrir la mateixa guerra i junts vàrem patir la mateixa repressió», va declarar Climent. «Però si ara som aquí, a València, és perquè, malgrat tot, el nostre poble va saber mantenir-se fidel a la seva llengua, fidel a la seva identitat, fidel a la seva terra. I de la seva dignitat, tots els aquí presents, en som els seus hereus», va afegir.

La resistència per separat davant de les amenaces externes ha estat possible fins a l'arribada de les noves tecnologies, la informació i la globalització. Però això, segons Climent, «ja no és possible». «Les amenaces a la supervivència de la nostra cultura i, en definitiva, de la nostra identitat diferenciada són més greus cada dia», va afegir. És per això que, al seu parer, continuar cadascú pel seu costat «seria un suïcidi».

Un país de demòcrates. Els Països Catalans «han d'afrontar aquesta nova etapa», això sí cadascú des de les seves realitats concretes, amb el seu propi ritme, però «units en un mateix procés de construcció del país». I en aquest punt va ser on Climent va apel·lar al sentit de l'Assemblea de Regidors que va marcar l'inici de la jornada reivindicativa del 6 de maig, i que va ajuntar a València 659 càrrecs locals de l'àmbit lingüístic català. «Aquest país només podem fer-lo gent com la que representam tots els que estam aquí: regidors, batles, polítics, sindicalistes, mestres, etcètera. La gent de la cultura popular i tants d'altres demòcrates», va sentenciar.