Les Illes Balears comptam amb un total de 94 cementeris, dels
quals just dos "el Municipal de Palma i el jueu de Santa Eugènia"
disposen de nínxols o tombes per a comunitats religioses diferents
de la cristiana "concretament per a la reduïda presència jueva";
però cap ni un no disposa de lloc per als musulmans practicants.
Existeixen cementeris aconfessionals; però no per a la que pot ser
considerada segona religió més estesa a la Comunitat Autònoma, la
qual xifra en 160 unitats d'enterrament la seva necessitat actual
al cementeri de Son Valentí (Palma).
El Centre Cultural Islàmic, l'Associació de Magribins i el
Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE, vinculat a
Comissions Obreres) han estat alguns dels valedors perquè la
creixent comunitat balear de religió musulmana disposi d'un
cementeri apte per als ritus funeraris de l'Islam: la inhumació en
terra viva, sense taüt; l'obligada orientació del cap del cadàver a
la Kaaba; la separació dels cossos fidels dels jueus i cristians.
Tot i que aquest darrer requisit no és estrictament necessari, sí
que és «recomanable» per les interpretacions de la llei, segons
explica Mustafà Boul'Harrak, responsable del CITE.
La comunitat musulmana a les Illes "estimada en uns 5.000
habitants ara fa dos anys" pot haver experimentat un creixement
relatiu al voltant del 14 per cent anual, seguint l'oferta laboral
del pla Mirall i altres projectes constructors. Ara fa dos mesos,
el nombre d'alumnes africans escolaritzat a les Illes Balears era
estimat en 700; considerant la lentitud dels reagrupaments
familiars, és fàcil preveure que les xifres considerades són de fet
molt més grans. Fins que no es tancarà el procés de regulació legal
dels immigrants, serà difícil comptar amb dades veritablement
fiables.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.