Margalida FusterManacor17/04/00 0:00
TW
0

El cementeri de Son Coletes de Manacor es va omplir, ahir al migdia, amb l'assistència d'unes dues-centes persones que varen voler retre un homenatge al gran nombre de republicans d'aquesta ciutat i d'altres pobles de la comarca que moriren afusellats, al mateix lloc, a mans de soldats feixistes durant la Guerra Civil espanyola.

L'acte, organitzat per Andreu Frau i Joan Rosselló, es va impregnar d'emotivitat. Es pot dir que després de 16 anys que se celebra aquest homenatge, ahir va ser el dia que va comptar amb més participació.

La celebració va servir també per retre un merescut homenatge a l'amo en Miquel Suñer, comunista rellevant de Manacor, recentment desaparegut. El començament de l'acte va ser molt emotiu. La soprano manacorina Maria Antònia Gomila va cantar «Imagine», de John Lennon, constatant amb la lletra d'aquest singular compositor les ganes de canviar aquest món de guerres per un de pau.

Després, abans d'anar als parlaments dels convidats, es va llegir una carta de l'actual batle de Manacor, Miquel Riera (ALM-UM), que intentava justificar la seva negativa a instal·lar un mural realitzat per Adreu Frau en memòria dels que moriren durant la Guerra Civil.

Any rere any, Frau sol·licita per escrit a l'Ajuntament de Manacor que s'ubiqui vora la fossa comuna el seu mural, considerant que és de justícia que els que moriren per la República tenguin també un monument que els recordi.

Ara, pel fet de tenir un equip de govern progressista, semblava que la petició de Frau es podia fer realitat. Però no va ser així, i les excuses exposades pel batle Riera, que ni tan sols es va personar en l'homenatge, no convenceren ningú, ben al contrari, fou durament criticat.

Jaume Santandreu va presentar els convidats, que llançaren emotius parlaments. Aquests són personalitats destacades en l'àmbit polític o gent que ha patit la pèrdua d'algun familiar durant la Guerra Civil, i conten la seva experiència. L'edil Maria Antònia Vadell (PSM), plorant, va demanar disculpes a Frau per no haver pogut complir la seva paraula de permetre la col·locació del seu mural al cementeri. L'acte va finalitzar amb la cançó Abril 74, de Lluís Llach, interpretada pels germans Terrassa.