Cuba cerca a les Illes 1'142 bilions per tirar endavant noves inversions hoteleres

El viceministre de Turisme cubà presentà ahir als empresaris illencs aquests projectes

TW
0

El viceministre de Turisme de Cuba, Carlos Gómez, es reuní ahir amb els principals empresaris hotelers de les Balears a la recerca de suport econòmic per tirar endavant els seus nous projectes turístics, que suposen una inversió mínima d'1'142 bilions de pessetes. La trobada tingué lloc a la Cambra de Comerç, en el decurs de la I Jornada d'Inversió en Turisme a Cuba.

Les iniciatives que vol dur a terme el Govern cubà al seu arxipèlag són nous hotels, que estarien localitzats a Varadero, l'Havana, Santa Lucía, Trinidad, Cayo Coco o Cayo Largo, entre d'altres; una cadena de paradors; parcs d'oci "aquàtics o d'atraccions"; camps de golf; telefèrics; com també infraestructura complementària de l'activitat turística.

El director de Negocis del Ministeri de Turisme cubà, Jorge Núñez, explicà que el Govern de Fidel Castro es planteja una estratègia de deu anys, durant la primera dècada dels 2000, per materialitzar aquest conjunt de projectes amb diferents escenaris.

Núñez indicà que l'escenari mínim preveu rebre una xifra de cinc milions de turistes l'any 2010, per a la qual cosa seria necessària una inversió en infrastructures d'1'142 bilions de pessetes per tenir 78.000 habitacions turístiques noves. L'escenari màxim estima l'arribada de 7 milions de visitants i la necessitat d'una inversió de 3'806 bilions de pessetes per tenir 130.000 cambres de nova planta. D'aquesta manera, Cuba podria mantenir el creixement de l'activitat turística assolit durant la dècada dels noranta, que ha augmentat a un ritme tres vegades superior a la mitjana de la resta del Carib, és a dir, amb una mitjana anual del vint per cent, segons dades de l'Organització Mundial del Turisme.

El principal obstacle per atreure inversors que vulguin arriscar aquestes quantitats de doblers «és la Llei Helms-Burton», segons el viceministre de Turisme, que la comparà amb el «càncer, amb el qual estam resignats a conviure fins que la ciència aconsegueixi superar-lo».