TW
0

La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Balears ha anul·lat l'acte administratiu de la Delegació del Govern que negà el permís d'armes a un home que tenia antecedents policíacs per robatori amb força, violació i agressió sexual.

La denegació de la llicència, que té data d'agost de 1997, es fonamentà en l'informe previst en el reglament d'armes, que fou negatiu, malgrat que les detencions es varen produir, respectivament, el 1988, 1991 i 1993.

L'afectat al·legà que en la data de la sol·licitud no tenia antecedents penals, com tampoc no els té en l'actualitat, i que l'informe es limitava a reflectir unes detencions però desconeixent que fou absolt dels fets imputats en els casos de violació i agressió sexual, malgrat que no del delicte de robatori.

Delegació del Govern defensà que, a més de la manca d'acreditació de les sentències absolutòries durant la tramitació de l'expedient, sempre havia de respectar l'àmbit de discrecionalitat i d'atenció a l'interès general que correspon a l'Administració en matèria de concessió de llicències d'armes.

El magistrat ponent, Pablo Delfont Maza, es deté a analitzar l'eficàcia dels antecedents policíacs que han derivat en sentències absolutòries. Segons el TSJB, sempre ha de prevaler el resultat de l'actuació judicial davant de la simple detenció, «perquè la causa penal podria concloure amb sentència absolutòria per inexistència del fet que motivà la detenció o per manca d'infracció penal».

El tribunal insisteix que és obvi que «l'estigma» de la detenció no pot tenir més força que la sentència absolutòria i «entendre el contrari implicaria no tan sols contrariar la presumpció d'inocència sinó directament sancionar o castigar la persona declarada innocent».

Per això, des del moment que el demandant fou absolt dels fets que motivaren les detencions per violació i agressió sexual, «no poden computar-se els antecedents policíacs per decidir la concessió o denegació de la llicència d'armes».

Quant a la condemna pel delicte de robatori, el TSJB es remet a diverses sentències del Tribunal Suprem, que estableixen que els supòsits d'autorització dels permisos d'armes exigeixen efectivament una facultat discrecional a favor de l'Administració, però sense que això no suposi «una atribució de poder arbitrari». Com a conseqüència d'aquesta premissa, «si els fets valorats per l'Administració no són certs o han quedat desvirtuats a través de sentències absolutòries, s'està en el supòsit de motivació incorrecta de la resolució i atempta contra la facultad discrecional reconeguda a l'Administració».