«Sempre hem fet feina al barri xinès de la ciutat, ara no ens en poden treure»

Les prostitutes més velles de sa Gerreria no volen anar-se'n malgrat les expropiacions

Sebastià BennàssarPalma05/01/00 0:00

«Dormiré al carrer fins que em mori, però no me n'aniré d'aquí. Sempre hem fet feina al Xinès i ara no ens en poden treure». Maria (aquest no és el seu nom, però la prostituta vol ser identificada així) té més de seixanta anys i seu en una cadira vella de platja que ha perdut els colors. Té llogat un pis a nom seu des de fa quinze anys a sa Gerreria on viu amb dues prostitutes més. Ara les expropiacions i la reforma de la barriada volen acabar amb el seu negoci.

«Mira, jo ja no estic per fer-me molts de clients. Som vella, i només vaig amb qualque vellardo a preu rebentat, el que trec no em basta per res. Els doblers els guany deixant que altres putes més joves que jo i que no tenen on anar, emprin la meva casa com a lloc per boixar».

No és l'únic cas. Una dona amb les poques dents que li queden ben podrides diu «puja, xaval, no tenguis por, no passarà per ull. La nina ja m'ha dit que ets de confiança». Baldament que ella digui que no hi ha por, les escales d'aquest immoble del carrer del Vidre són esfereïdores. «Jo no sé el que farem, perquè el que sí sé segur és que jo no puc pagar gaire més de quinze mil pessetes per una casa. Això és un niu de rates, és ver, però és ca meva i l'únic que tenc, això i la nina».

La nina és una prostituta molt més jove. Té quaranta anys, però està destrossada. «La tieta em va trobar fa devers vuit anys en un carrer, mig morta. M'havia ficat un mal pico i si no hagués estat per ella hi hauria quedat. Ella em va acollir a canvi d'un percentatge. Ella és vella i ningú no se la vol tirar. Jo i una altra al·lota, una ionqui joveneta, som la seva única font d'ingressos. El que passa és que jo tenc la sida i me moriré aviat. No sé què passarà amb la tieta, però no la poden fer fora de la barriada. No té res».