La inversió estrangera imposa preus prohibitius als pisos del centre

Les classes mitjanes mallorquines, forçades a l'«èxode» cap a l'eixample

TW
0

Les compres dels immobles del centre històric de Palma per part d'inversors estrangers estan desplaçant els compradors illencs cap a les barriades de l'eixample i les denominades 'satèl·lits'.

Aquest procés aboca els mallorquins de classe mitjana que vulguin viure a Palma a fer-ho fora del centre històric. L'augment dels preus en els immobles ha revaloritzat de manera notable les cases del primer cinturó de l'eixample, just al voltant de les Avingudes, per la seva proximitat amb el centre administratiu de Palma, però encara són assequibles per a les classes mitjanes illenques.

Segons explicà Llorenç Martí, comercial d'una coneguda immobiliària mallorquina, «carrers com Blanquerna, 31 de Desembre, General Riera o els habitatges a la zona de Santa Catalina i al voltant del Mercat del Tennis, s'estan venent molt bé, els preus s'han disparat i és el lloc on van a refugiar-se molts dels mallorquins que volen viure a Palma».

Martí explicà aquest procés immobiliari, una tendència que es mantindrà segons ell els propers anys. «Molts dels propietaris dels pisos de l'eixample són gent que abandonà els seus pobles per venir a viure a Palma en el moment del boom turístic i de la construcció. Compraren aquestes finques, que ara tenen entre trenta i quaranta anys i a la vegada mantingueren les seves cases als pobles. Molta d'aquesta gent ja s'ha retirat i ha tornat als pobles».

Però no tothom vol anar a viure a l'eixample palmesà. «Molts dels compradors s'estimen més pagar devuit o vint milions de pessetes i comprar una petita propietat en algun dels municipis que envolten Palma que no pagar-ne quinze per un pis. Avui en dia una família amb un sol fill i en què els dos conjuges fan feina poden permetre's endeutar-se fins als vint i busques milions de pessetes. No en poden pagar quaranta per anar al centre històric, però sí que poden permetre's anar a pobles que estiguin a manco d'un quart d'hora de distància de Palma», explica Martí.