La UIB demana mesures urgents per evitar la desaparició de les platges balears

Aspectes com l'important retrocés de gran part de les platges «urbanitzades» fou usat com a evidència per Servera per tal de posar en relleu la seva degradació sense necessitat de dades o estudis científics. Com a exemple gràfic del trencament de la relació del sistema platja-duna basta la contemplació de dues fotografies amb deu anys de diferència de gairebé qualsevol platja que tengui construccions bèl·liques de la Guerra Civil. Els nius de metralladora en la majoria ja estan localitzats en la franja dunar que voreja la mar, quan aquestes construccions es realitzaven per estar enterrades en les dunes i integrades en la vegetació de borró que en delimitava el final. Com a causes directes més corrents d'aquest fenomen destaquen l'«ofegament» de la platja amb la construcció de barreres d'edificis que impedeixen que s'amunteguin les reserves de sediment, com també la utilització massiva sense cap tipus d'ordre i l'habilitació d'estris per convertir-los en «solàriums d'arena». Xibius, gandules i para-sols, afegits a tècniques de neteja que arrosseguen les seves defenses vegetals i de microorganimes són claus per degenerar els arenals. A la platja submergida, les plantes de posidònia que serveixen de llit per generar nova arena de cada cop són més escasses i les restes que afloren a la platja solen ser retirades perquè es consideren com a brutor.

A tot això, s'ha de sumar el canvi climàtic amb l'increment del nivell de l'aigua, davant del qual poca cosa hi ha per fer.
Servera no s'aventurà a afirmar terminis per a la desaparició de les platges, ja que és extremadament complex la quantitat d'aspectes que conflueixen en el seu ecosistema. Així i tot, insistí perquè les administracions competents n'analitzin amb seriositat la situació i s'atreveixin a aplicar mesures «per evitar que els pobles litorals acabin convertint-se en zones envoltades de mar».