Morro: «No som de cap bloc perquè el PSM és el PSM»

"Aquesta setmana l'executiva del PSM ha duit a terme una primera valoració dells governs balear i de Mallorca. Com s'ha vist la qüestió?
"La veritat és que la valoració que fa el PSM és d'il·lusió i de veure que s'estan posant en marxa projectes positius i carregats de novetat. Creim que hi ha una il·lusió entre els ciutadans i un bon enteniment entre els partits polítics. Això fa preveure una legislatura molt rica en realitzacions i en resultats. La impressió de l'executiva del PSM és molt positiva. N'estam satisfets i anam per feina.

"El gir de la truita obliga tots els partits a resituar-se en molts de sentits. Hi heu iniciat la reflexió?
"Hem de partir de la base que el PSM existeix des de fa 23 anys. D'aleshores ençà ha participat en governs locals i, des de la passada legislatura en el del Consell. Per tant, els problemes que se'ns plantegen no són exactament nous. La política mallorquina té uns eixos conductors que hi són des de fa molt de temps. Hi ha un escenari polític nou, però els elements polítics sobreviuen d'anteriors etapes. Nosaltres pensam que el primer compromís que tenim consisteix a desenvolupar la proposta que hem fet històricament. Entenem que és bona, és positiva i està cridada a guanyar en pes electoral i en pes social. El PSM ha fet una proposta progressista, amb un component ecologista, del nacionalisme. S'ha demostrat que funciona. Ara bé, una vegada dit això, els elements nous que ara es puguin donar per a nosaltres passen perquè l'acció de govern respongui a les il·lusions i, sobretot, que intrudueixi una nova manera de relacionar-se amb la societat. Creim que hem d'aconseguir una democratització plena de la vida política; hem de tractar les entitats i col·lectius socials tal com es mereixen: amb un respecte i no com a objectes de clientela i de favoritisme. De qualque manera, hem de fer una segona transició. Hem d'aconseguir que hi hagi unes relacions polítiques normals, més obertes, molt més fluïdes entre tots els partits polítics, incloent-hi el PP. Hem d'aconseguir una societat política molt més vertebrada, molt més independent de compromissos polítics. En certa manera això ja és així. La societat mallorquina ja no és una societat de cultura agrícola, i per això, som optimista: anam cap a un país modern, autònom i democràtic.

"Heu esmentat la necessitat de normalitzar les relacions amb el PP. Com us sentiu quan algun dirigent conservador especula sobre possibles aliances amb el PSM, com un partit que podria substituir UM en el paper de frontissa?
"És evident que el compromís del PSM és ferm tant al Govern com al Consell. Per tant, el tema està ressolt. Ara bé, dins una societat democràtica, els partits polítics són molts importants, com a expressió dels col·lectius que la vertebren. El PSM és una formació nacionalista, però no podem deixar de banda els partis estatals "el PP, el PSOE, EU" perquè són realitats polítiques operants a les Illes Balears. És normal que ens preocupem com a partit de les relacions que hi hem de tenir. I el PP, n'és un dels més importants. Nosaltres sempre hem cregut que el canvi polític és molt important, perquè oxigenarà la societat balear. Feia falta, després de 16 anys, fer possible l'alternància, que és un dels factors essencials per definir la democràcia. Però també ens importa molt l'evolució del Partit Popular. Voldríem un PP sensible a la llengua, a la cultura, al territori. No deixam de pensar que, pel conjunt de la vida política illenca, seria bo un PP amb aquestes característiques.

"Els partits nacionalistes d'esquerra del conjunt de l'Estat o han aconseguit el «sorpasso» (BNG) o han desaparegut (EE) o s'han convertit en frontissa (ERC o PA). Com se situa el PSM dins aquest marc?
"Duim vint anys reflexionant sobre això. El PSM no ha tingut mai vocació de frontissa. És lògic. Dins la política mallorquina, amb l'hegemonia del PP amb l'anterior suport d'UM, és normal que el plantejament que s'hagi fet sigui de canvi. La singularitat política balear pocs dubtes podia plantejar. Hi ha, a més, una altra qüestió, els referents externs són importants, però sempre hi ha una realitat pròpia, que té molt més pes en el cas dels partits nacionalistes. Per tant, tot i que els elements de reflexió que aportau són certs, la primera cosa que sempre ha tingut clara el PSM és que el PSM és el PSM. No feim part de cap bloc. Som sobirans. A partir d'aquí, podem xerrar amb molta de gent. L'opció del PSM ha estat anar sumant al nacionalisme. Un dels patrimonis importants del PSM ha estat aconseguir que determinats temes que n'eren propis siguin ara compartits per tots els partits. Em referesc a l'ecologisme, a la solidaritat, el nacionalisme econòmic, el nacionalisme cultura, etc. Això no és una reafirmació a la defensiva, és la constatació d'una realitat. Crec que el creixement electoral del PSM "de 17.000 a trenta-set mil vots" és un dels més importants que s'han produït a les Balears. El PSM ha tingut un moment d'ascens i després n'ha tingut un d'estancament o, vist en positiu, de consolidació. El PSM va prioritzar el manteniment del Pacte de Progrés al Consell i no va practicar polítiques de distanciament, perquè volia consolidar un actiu que fes possible un canvi de Govern. Allò que té el PSM avui és una franja important de l'electorat que li dóna suport de manera estable i unes grans possibilitats de creixement. Aquestes possibilitats de creixement són les que volem consolidar per fer un nacionalisme que sigui cada vegada més majoritari.

"Durant les negociacions UM i el PSM manifestaren tenir amplíssimes coincidències quant al model de país. Quan Munar convidà el PSM a fer bloc, vós diguéreu que, fins i tot, volíeu anar més enllà. Quan dos partits estan tan propers, només poden col·laborar estretament, o disputar-se l'espai electoral?
"De fet, va ser això el que defensàrem durant tot el procés de negociació. Ens demanàvem com era possible la col·laboració si no era possible col·laborar en el Consell de Mallorca. Afortunadament, poguérem avançar en aquest terreny i tot allò que sigui avançar en àmbits de col·laboració és positiu. Nosaltres hem fet una aposta ben clara, tant al Govern com al Consell, per treballar amb altres partits polítics. Per tant, feim comptes d'aprofundir en aquesta qüestió. En aquests moments el PSM ha iniciat un debat. La qüestió de les eleccions generals, l'ha de resoldre el Consell Polític i també hem de consultar amb la federació Entesa Nacionalista (PSM-Menorca i ENE). El nostre esperit és reforçar les relacions amb UM de cara a viure el nacionalisme amb un esperit no competitiu, encara que això sigui inevitable perquè som opcions diferenciades.

"Hi ha molts d'elements que fan pensar que les properes eleccions generals es presenten com un repte inexcusable per als nacionalistes: majoria absoluta no previsible, revisió del sistema de finançament, Declaració de Barcelona, mancances del Govern balear, etc.
"S'ha consolidat un model polític que, en el cas balear, s'ha basat en el pillatge econòmic. Això és evident. Un compromís del PSM és lluitar perquè això s'acabi i les eleccions generals seran una gran oportunitat per plantejar aquest debat i, en la mesura que s'aconsegueixi representació a Madrid, treballar en aquest sentit.

"És que la Declaració de Barcelona farà impossible que les eleccions es plantegin només sobre l'eix esquerra/dreta. La redefinició del model d'Estat hi jugarà un important paper.
"No sé fins a quin punt la Declaració de Barcelona tindrà tanta de transcendència dins el debat de les generals. No planteja temes nous.

"Però no s'havien plantejat mai d'una manera tan visiblement col·legiada.
"Els darrers anys s'ha produït un acostament de les estratègies dels partits nacionalistes. Això és evident i positiu. La Declaració de Barcelona és un fet que s'ha produït, però es continuaran produint altres declaracions i altres interrelacions entre els nacionalistes.