TW
0

Malgrat que durant els primers dies de juliol la calor hagi empès fort, ahir es podia circular pel mercat de la Vila sense haver-se d'eixugar les gotes de suor a cada passa. Ja ficats en matèria i començant el recorregut pel mercat dels animals, s'ha de dir que els bens no tocaren voreres. A les nou del matí ja s'havien buidat la majoria de corrals. Els animals que es dugueren a vendre eren sans i garrits, això i la mica de pujada que experimentaren el preus propiciaren el miracle.

No anaren tan bé les coses als qui portaven porcells, suposadament això es deu a la creença que el juliol és un mal mes per comprar aquesta casta d'animals, diuen que els que neixen durant aquesta època de l'any solen ser xerecs.

Per cert, fou xocant la brega d'una colla de pagesos murers que s'havien acostat a la Vila amb la intenció de comprar xotets. Tot va començar perquè havien arribat tard, i els únics que quedaven, segons la parella, semblaven no haver pasturat mai perquè tenien un color malsà. La qüestió és que quan el marit comunicà a la seva esposa que s'entornarien de buit, però que havia col·locat els tres porcellins que tenien, a tres mil cinc-centes pessetes cada un, ella l'hi respongué ensafranada «te'n podries haver excusat, per aquest preu més valdria que les mos haguéssim estotjat per nosaltres, i una vegada morts i congelats tendríem resolt el dinar de Sant Jaume». No vaig escoltar la resta, perquè la conversa es tornà agre i consider que les bregues conjugals pertanyen a la intimitat de cadascú, per tant no vaig voler pecar d'indiscreta tot i que he de reconèixer que la cosa prometia.