Un total de trenta metres cúbics d'ajuda humanitària va sortir
ahir en direcció a Tanzània. L'Organització no Governamental Veïns
sense Fronteres va carregar ahir el fruit de la seva campanya de
sensibilització i recollida en favor dels refugiats burundesos del
país i va iniciar d'aquesta manera un periple que farà arribar el
material a lloc abans del 15 de juliol.
Veïns sense Fronteres ha recollit 4.400 parells de sabates noves
que han estat donats per l'empresa Llabrés Feliu valorats en
8.800.000 pessetes; 3.280 peces de roba d'infant, de dona i d'home
aportades per particulars i valorades en 3.355.000 pessetes; 110
motxilles escolars donades per la Impremta de Muro valorades en
275.000 pessetes; material esportiu aportat pel Consell Insular de
Mallorca valorat en 200.000 pessetes; medicaments aportats pel
Parlament de les Illes Balears per 100.000 pessetes; documentació
en francès i anglès sobre drets humans per fotocopiar i distribuir
com a material didàctic en els col·legis de secundària; tres
màquines d'escriure, sis bicicletes i llavors per a la sembra.
Així mateix, l'organització Veïns sense Fronteres ha rebut tres
aportacions per a les despeses de l'enviament: el fons mallorquí de
solidaritat ha aportat 652.000 pessetes, la Conselleria de
Presidència del Govern balear, 200.000, i Llabrés Feliu, unes
altres 200.000. La resta dels costs de noliejar l'enviament serà
finançat amb fons propis de Veïns sense Fronteres.
El president de l'ONG mallorquina, Jaume Obrador, va dir que
«malauradament el conflicte dels Grans Llacs africans continua
sense resoldre's i encara són moltes les víctimes que corren el
perill de ser oblidades pel silenci internacional, com és el cas
dels refugiats burundesos instal·lats en els camps de Mtabira i
Muyovozi de la regió tanzanesa de Kigoma, que no tan sols no han
pogut tornar a casa seva, sinó que el seu nombre continua
augmentant cada dia. A més, quan els refugiats puguin retornar a
casa es trobaran que tota la frontera de Tanzània amb Burundi està
minada per l'Exèrcit burundès amb mines antipersonals».
Els oblidats?
La immediatesa periodística obliga a deixar uns morts i
substituir-los per uns altres. És el ritme de la vida i de la
notícia. Ens interessen molt més uns centenars de morts a Kosovo o
una dotzena a França que no uns milenars a Burundi. Aquells morts
varen tenir el seu moment, ara ja són caducs. Ara ja tenen
substituts a les planes dels diaris. Hi ha morts més propers i més
frescs. Per sort hi ha ONG que continuen fent projectes a llarg
termini i que no s'obliden de les situacions que han conegut, dels
projectes que han començat en una terra on el nom dels pobles és
impronunciable i té menys «ic», «gorica» o «oldje». És una
veritable sort que hi hagi gent que cregui en el que fa i que no
s'oblidi d'altres llocs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.