El canvi de nom al català de 30 escolars col·lapsa durant dues hores els Jutjats

Només volien portar endavant la campanya que el Consell Insular ha llançat al carrer: tenir el nom oficialment en català. I, al mateix temps, reclamar al Parlament de les Illes Balears que instàs a Madrid la modificació de la llei per agilitar els tràmits, «que ara semblen kafkians», com bé va dir un dels professors que integra la plataforma Llengua Viva que s'ha constituït entre mestres, alumnes i també personal no docent.

Però, la pràctica del «vuelva usted mañana» va retardar el que s'havia plantejat com una demanda més per poder viure amb normalitat. Primer, la funcionària de torn es va esverar perquè no eren ni dos, ni tres els qui volien que se'ls reconegués el nom... sinó 30 estudiants. Tots eren majors d'edat, però havien nascut amb posterioritat al 9 de gener del 1977, data en què s'autoritzà la inscripció oficial dels noms amb les altres llengües de l'Estat. Per això, portaven cinc documents que acreditaven que habitualment usaven el seu nom en català i a més els dos testimonis, com mana la llei i com s'explica en el document informatiu repartit pel Consell. Resulta que els alumnes portaven el butlletí de notes, el seu expedient, un full de relació de faltes, la matrícula i també carnets d'associacions diverses, entre les quals es podien trobar entitats educatives i culturals i esportives, tot amb el seu nom escrit en català. Però, no bastava. Aquí, va entrar el «vuelva usted mañana». Quina pena, la trentena d'escolars no duien el certificat literari de fe de naixement.

La sort va estar a favor dels professors. Un d'ells, a més de mestre, és el jutge de pau de Llubí i com a tal coneixia pel cap dels dits el procediment. I sap que des dels Jutjats es poden tramitar els certificats de fe de naixement. La funcionària, però, no hi va venir a bé i va sortir excusant-se que havia de fer-los fotocòpies, perquè no tenia impresos per a tothom. Tancà les portes del registre i el temps va començar a córrer. I no tornava... i els alumnes esperaven amb els documents en mà. «Ara fan servir la tècnica típica, cansar el contrari», deia un dels afectats. Mentre l'altre sortia apuntant «no és una qüestió de burocràcia; el fet és que aquí als mallorquins ens tracten com els negres a Àfrica». «És demencial que per normalitzar-se el nom hagin de fer-nos això», afegí un tercer.

Va ser llavors quan cansats d'esperar uns quants professors decidiren parlar amb la secretària del Jutjats d'Inca per tal de connectar amb el darrer escalafó de l'administració, el degà. I a l'espera, que ja semblava eterna, les bromes, sempre carregades d'una ironia pròpia del moment, es repetien. «És tan guapo Rafael o Pedro Andrés o Felipe». «Sí "contestava un altre", Felipe Juan Froilán de Todos los Santos». Fins i tot, n'hi havia que s'atrevien a donar el titular de la portada d'aquesta notícia.

«La veritat és que ve una persona tota sola a canviar-se el nom i se sent indefensa. I, clar, torna enrere». Era un altre comentari. N'hi va haver més, també parlaren de «pegues dissuassòries».

Al final, el degà dels Jutjats d'Inca donà la raó a la trentena d'alumnes: podien canviar-se el nom, hi tenien tot el dret. El certificat de la fe de naixement la podia demanar el Jutjat, només que això, retardava la tramitació dos mesos més. «Ara resulta que enviar una fe de Pollença o de sa Pobla a Inca es torba dos mesos, però ens és igual estam disposats a canviar-nos el nom avui».

El que no pogueren canviar foren els impresos que estaven escrits en castellà, perquè «s'envien al Ministerio Fiscal». D'això, també, en faran queixa.