Només queda un comerç obert a l'interior de les Galerías Avenida

Les Galerías estan situades en un lloc cèntric, amb sortides al carrer d'Anselm Clavé i a l'avinguda d'Alexandre Rosselló. La instal·lació d'El Corte Inglés com a veí d'excepció preveia un augment del flux de gent, superior encara al que ja podia aportar la travessia comercial del Sindicat.

Però aquesta confluència de circumstàncies ha estat inútil per garantir la supervivència de la desena de negocis que hi funcionaven. Ara només hi resisteix un estanc i una administració de loteria de l'Estat, així com dos bars, un a cada entrada.

La deserció de botiguers va fer-se massiva el desembre de 1997, quan l'espai ja mostrava una degradació que frustrava qualsevol estratègia comercial.

Avui, gairebé totes les botigues tenen penjat el cartell d'«es ven», i en menor grau d'«es traspassa».
La precària situació dels locals s'acompanya amb una evident recança a explicar-se per part d'antics propietaris. «Hi va haver de tot. No és el moment de parlar-ne», ha estat la resposta agra d'un d'ells abans de penjar-nos el telèfon amb pressa.

Fonts properes a la qüestió tenen proves que hi va haver un fort conflicte econòmic entre l'entitat bancària la Caixa i l'administradora de finques que assumia la gestió de les despeses generals del comerços.

La Caixa en principi era la propietària dels immobles. Fonts properes al cas han explicat que quan els comerciants que els ocupaven en règim de lloguer varen començar a anar-se'n, molts deixaren de pagar rebuts com el del llum general, del fil musical, el que es destinava a pagar al guarda de seguretat i similars. Les factures, segons se'ns ha comunicat, tenien com a responsable darrer l'entitat bancària, però aquesta les deixà de cobrir. El deute pendent avui podria apropar-se al milió de pessetes.

Malgrat que la quantitat és moderada, no abonar-la acabà de condemnar les galeries, ja que els doblers es destinaven al manteniment.
La Caixa va descarregar les responsabilitats del cas cap a la immobiliària Colonial i arran de les vendes que aquesta va fer, en aquests moments només en queda un dels tancats que sigui propietat de l'entitat financera.

La majoria d'immobles els varen acabar adquirint en propietat aquells que entraren en règim de lloguer, ja que de bon començament se'ls feia una opció de compra.

De tota manera, en l'entorn dels botiguers les especulacions foren moltes i no faltaven les que apuntaven cap a les intencions d'alguna gran firma inversora de comprar els locals quan estiguessin baixos de preu per després revitalitzar el complex.

Més enllà de conjectures, l'única iniciativa de la qual hem pogut obtenir informació certa la va planejar el titular de l'estanc que continua obert en el recinte, en coordinació amb algun dels que llavors resistien.

El projecte s'havia d'anomenar «Bulevard Inglés», aprofitant l'arribada d'El Corte Inglés. Les nostres fonts han assegurat que fins i tot es mantingueren contactes amb els directius dels grans magatzems per poder transcriure la paraula «inglés» amb la mateixa grafia per vincular totes dues instal·lacions per captar clients.

Les galeries, segons es pensava, s'havien de sotmetre a un tancament amb vidrieres pels dos accessos del carrer. A l'interior l'oferta se centraria sobretot en menjar ràpid, gelats i similars, productes que no entrassin en competència amb El Corte Inglés i que permetrien crear espais de reunió i d'oci. El cas és que la idea mai no es va materialitzar i no podem demostrar si en aquests moments continua vigent per a algú.

Sigui com sigui, les tibantors no afectaren només la Caixa i l'administradora de finques, sinó els mateixos botiguers. La causa va ser que cada acció de reforma o millora que feien els que resistien repercutia en les factures dels propietaris, tinguessin o no obert. La negativa al pagament, va ser una causa més perquè quedassin en no res les accions per millorar l'aspecte del que havia de ser un centre comercial viu. Els resultat, per ara, han estat uns passadissos foscs i desangelats.