Estacionalitat: l'assignatura pendent

L'anomenada «indústria del sol» divideix l'any laboral i econòmic en dos períodes força diferenciats: la temporada alta o de màxima productivitat, que va dels mesos de maig a l'octubre "en els quals s'arriba a doblar la població resident", i la temporada baixa o de mínima activitat, la resta de l'any.

En els darrers temps la tendència apunta que les solucions per aconseguir la somniada desestacionalització no acaben d'arribar.
Així, al quatrienni que va del 94 al 97, l'índex estacional ha pujat gairebé 4 punts.
Cinc mil llocs de feina es varen perdre l'any passat en un sol mes, de setembre a octubre, i tot indica enguany que les xifres seran similars.

Govern balear, empresaris hotelers, propietaris d'agències de viatges i, en general, tots aquells sectors de l'economia relacionats amb l'activitat turística cerquen solucions.

I és que, com a motor de l'economia balear, l'estacionalitat del sector turístic afecta altres activitats que es troben directament o indirecta relacionades amb aquest.

Així, comparant les xifres de l'atur s'observa que als darrers anys, i en el sector de l'hoteleria, es passa d'una mitjana entorn als 3.600 aturats del mes d'agost als més de 12.000 del setembre.

Comerç Pel que fa al comerç, per exemple, l'increment de l'atur supera les 1.500 persones, semblant situació a la qual es produeix en el sector de transports, on les xifres demostren que la taxa de desenfeinats arriba a ser el doble.

Segons la Conselleria de Turisme, al 1998 es té previst que de les 260.000 places hoteleres que hi ha a les Illes només el 25 per cent romandran obertes a partir del 15 de novembre.

Places ocupades que es concentren principalment a zones com la Platja de Palma o Magaluf. A part d'això, els establiments hotelers de 4 i 5 estrelles solen aguantar sense tancar durant tot l'any.

D'altra banda, són les persones grans que vénen mitjançant els viatges organitzats de l'Imserso, i els estrangers que trien les Illes per practicar diferents esports, els col·lectius que més contribueixen a mantenir certa activitat. I és que les condicions climàtiques de les Balears als mesos d'hivern fa que alemanys, suïssos i anglesos, entre altres, arribin per jugar al Golf, fer ciclisme o realitzar excursions de senderisme, activitat aquesta molt de moda els darrers anys. També proliferen darrerament els viatges de la tercera edat procedents d'Anglaterra o Alemanya i els turistes de cap de setmana, mentre que per part de les institucions i dels mateixos empresaris s'intenten potenciar turismes alternatius com ara el rural i el cultural.

Tot i això, el camí cap a la desestacionalització es preveu llarg i difícil i de moment un gran nombre d'empreses continuaran obligades a interrompre la seva activitat o a prescindir de part de la plantilla. Són les anomenades empreses estacionals, de les quals n'hi ha unes set mil a les Illes, la majoria de les quals són petites empreses, en molts de casos familiars o que donen feina a menys de sis treballadors.

La situació, per tant, continua essent paradoxal, amb uns mesos d'estiu que ja no poden absorbir més visitants i una temporada baixa que cerca precisament no ser tan «baixa».