cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
18°

Un 96% dels estudiants han triat fer la Selectivitat en català

33902

07-06-2017

De 12.324 exàmens repartits durant totes les proves, 469 varen tenir l'enunciat en castellà, la qual cosa representa un 3,9% del total. La resta, feren els exàmens amb l'enunciat en català.

S'ha de tenir present que els alumnes tenen la llibertat de contestar en qualsevol de les llengües oficials de les Balears: català o castellà. No obstant això, la novetat d'enguany ha estat que l'alumnat podia triar en quina llengua rebia els enunciats.

Més d'un 92% d'aptes

El 92,3 per cent dels estudiants que s'han presentat a la prova d'accés a la Universitat aquest mes de juny són aptes. En xifres exactes, han superat les proves 3.051 alumnes dels 3.306 que s'hi han presentat. A més, tot i tenir l’accés garantit a la Universitat segons la disposició transitòria única de l’Ordre ECD/1941/2016, de 22 de desembre, 187 estudiants es presentaren a la prova per intentar millorar la nota d’admissió.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per ver, fa 2 mesos

El feixisme és sinònim de censura, prohibició, encadenament, càstig, absolutisme, nazisme, antidemocràcia, etc. La manipulació de les votacions d´aquest fòrum n´és un bon exemple.

Valoració:7menosmas
Per Cloti, fa 2 mesos

La resta no ha pasat

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

--«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

--«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-23menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

--«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

--«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich(1917)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-24menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--«Mossèn Alcover s’aixecà enmig de religiós silenci per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans, i que per a tothom fossin tinguts per tals». Pere Oliver i Domenge (1906)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-23menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"

(Guillem d’Efak, 1980)


--Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

--"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

--«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:-20menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”

http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/


--«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:-21menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-37menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

--Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"


--"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm


--Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

--«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699


--«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-24menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

--«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

--Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"


--"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm


--Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

--«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699


--«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris