Joan Lladonet
Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants
Ja sé que aquest tema ha estat molt tractat per part de diferents especialistes en la matèria, però com que els dos processos continuen, vull aportar a la discussió, si és que n’hi ha, la meva opinió. Esper que sigui útil per aclarir aquests conceptes, encara que només sigui a una persona.
Ni fòrum ni educatiu, la banya ficada en el seu projecTIL
Hagués pogut esser un fòrum educatiu, el que ha organitzat recentment el PP, si s’hagués previst que hi intervinguessin especialistes en fracàs escolar, o en altres aspectes educatius, i s’hagués intentat que sortissin propostes perquè el nivell de fracàs dels escolars de les Illes Balears no fos tan elevat, però...
Esser educat o com ta mare et va parir?
Tenc el mal costum... o bo, d’interessar-me pels programes televisius que asseguren que tenen una gran audiència. M’interessa analitzar a la meva manera el per què d’aital gran interès per part de nombrosos televidents.
Una molt pitjor conseqüència que l’acte terrorista del repetidor d’Alfàbia
Coneixia una de tantes cases mallorquines on hi vivien nins de diferents edats, però tots en edat escolar, que tenien prohibit veure dibuixos animats a les cadenes on aquests xerraven en espanyol, no perquè ho fessin en aquesta llengua, sinó perquè coincidia que els dibuixos eren majoritàriament més violents i que no tenien quasi res d’educatius.
Ha incomplert el programa sobre “educació” el Partido Popular? (i II)
La sisena proposta: UNA EDUCACIÓN AL SERVICIO DE LAS FAMILIAS. Es proposen garantir que les famílies puguin participar en els processos de decisió en tot el que afecti l’educació dels seus fills.
Ha incomplert el programa sobre “educació” el Partido Popular? (I)
N’hi ha d’aquests que es divorcien del seu nom quan escriuen que diuen que amagam veritats. Se suposa que quan es denuncia el delicte d’una persona, aquesta no ha omplert la seva vida amb un rosari de delictes. Per tant, no es denuncien les coses ben fetes, si n’hi ha, sinó que es denuncien els incompliments i les mentides.
El PP presenta la feina feta: disminució de l’atenció sanitària i d’ajudes a la dependència
Un d’aquests dissabtes passats varen esser a Campos, els dirigents del PP, on varen rebre un bany de multituds, com sol passar al poble on el PP té més adeptes, pot ser de tot l’Estat espanyol. Més de mil persones varen acudir a aplaudir els cappares del Govern i de l’Ajuntament.
“La senyera de les quatre barres vermelles sobre camper d’or és un patrimoni inalienable”
Aquest temps que ens ha tocat viure és un temps en què ens ha correspost haver de tenir un govern que, a part de no resoldre els problemes que tenim plantejats, es dedica a esborrar i negar les empremtes i les proves de la nostra identitat com a poble.
L’escola i les diferents ortografies naturals
Una peça històrica triada per Josep Maria Casasús i publicada a l’Ara Balears del 21 de febrer d’enguany, m’ha fet reviure, recordar i constatar un concepte molt important per a l’ensenyament d’una llengua, com és el de l’ortografia natural. Va ser l’article L’ensenyament de l’ortografia (III) d’Eugeni d’Ors, ‘Xènius’, el 1916.
Així és fàcil guanyar eleccions
Molts polítics que la majoria va votar, i que segurament ho tornaran a fer, es mereixen el vot per poder governar, ja que ho fan de manera excel·lent... Com ho fan? Exigeixen impostos als que menys tenen.
El poble castigarà els corruptes i no els votarà
No entenc què passa a la nostra societat... o ho entenc massa... però no ho vull entendre. Preferesc pensar que no sé fer anàlisis polítiques. Preferesc no entendre ni un borrall de política. Segurament és això el que em passa, però m’arriba la informació i pretenc no augmentar la meva formació en el tema. Ja és ben hora de dir què és el que no entenc. Doncs el que no em passa pel cascabòs és que un partit farcit de persones corruptes i que en té moltes altres de sospitoses, que segurament també ho són... de corruptes, però que des del punt de vista legal han de passar per presumptes... que tengui tants de seguidors.
Volen introduir l’analfabetisme a IB3
Això és el que es desprèn d’una notícia apareguda a dBalears.cat, la setmana passada, en què es parlava d’una empresa sense cap tipus d’experiència en matèria lingüística, que cercava un “filòlogo” per controlar com se salava o se “satava”, ja que parlaven de “satat”, a IB3.
Un greu sentiment d’inferioritat davant els qui parlen en català
Són nombroses les anècdotes (i a tots els que no els agrada llegir anècdotes que s’aturin de fer-ho immediatament) que es coneixen de catalans que a diferents indrets d’Espanya, i pel fet de parlar en català, han rebut atacs, com a mínim psicològics, d’espanyols. Són conegudes les de taxistes de Madrid, que han aturat el taxi i han volgut fer baixar la persona que portaven per haver parlat català pel mòbil, o del que va aturar el taxi per fer baixar una parella, perquè parlava en català, quan en realitat ho feia en italià.
Banyuts i pagar el beure
En la qüestió de les infidelitats i les traïcions es poden donar moltes situacions diferents. Només parlaré d’unes quantes d’elles. Una persona pot ser enganada i temporalment no saber-ho. Quan no ho sap, té un comportament, però quan coneix l’existència de la traïció el seu comportament pot fer un gir de 180º. Un segon cas seria el d’una persona a la qual se li està cometent una infidelitat i ella no té cap sospita i viu feliç. La persona que es burla d’ella dissimula molt bé i la persona traïda viu tota la vida enganada.
Nombroses malifetes ho han aconseguit
Molts fets diminuts poden arribar a tenir un efecte impressionant. Ramon Muntaner, el 1328, a la seva Crònica, utilitza l’exemple de la Mata de Jonc. “I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà".
Aclariments sobre qui són els enemics
Escric aquest tercer article sobre els enemics, perquè he tengut dues persones que m’han fet objeccions orals sobre el que havia escrit i que m’han indicat que no m’havien entès o que no m’havia explicat bé. Una d’aquestes persones, que podria ser simpatitzant o no del partit Podemos, no ho sé perquè no li ho he demanat, m’ha interrogat a veure si creuria que els de Podemos són enemics si es declarassin clarament antiindependentistes, ja que pot ser que ho siguin.
Per ara... Podemos (Podem) encara no és l’enemic
A l’article anterior demanava qui era l’enemic. L’enemic és qui ens vol eliminar, qui ens vol robar (diners o la dignitat... o la història), l’enemic és qui ens vol esborrar del mapa, l’enemic és qui ens vol assimilar, l’enemic és qui ens vol anorrear, l’enemic és qui ens vol fer un rentat de cervell; a vegades, l’enemic és la persona o les persones que han sofert aquest tipus de rentat i volen que tothom el pateixi. L‘enemic és qui vulgueu que sigui. L’enemic és qui és. Cadascú en té... o no, però si en tenim els distingim fàcilment.
Saps qui és l’enemic? I saps per què ho és?
Ho sabien les dones que tenien un home que les apallissava? Doncs, per què continuaven amb ell? Com així deixaven que les insultàs diàriament? Per què li toleraven tota casta d’improperis? Per què quan tenien ganes d’anar-se’n, aquell home no els ho permetia? És possible escollir viure lliurement amb una altra persona si la relació és d’amo i esclau? Per què hi ha tantes persones que s’entossudeixen a voler mantenir aquesta relació de domini? Qui o què les justifica?
Dret a decidir, avui i sempre
Ara, els diaris unionistes publiquen, a primera plana i com a notícia destacada, una enquesta en què s’indica que guanya el no a la independència de Catalunya. Quan a les enquestes guanyava el sí, o ho deien a un racó o no apareixia la notícia destacada al començament del diari. Són massa conegudes les magarrufes dels manipuladors per a no conèixer-les.
La crisi ja és història... per als rics
I sempre ho ha estat. Com que el president Rajoy no l’ha patida, la crisi, ni els que l’envolten tampoc és ben normal que de tant en tant se li escapi alguna animalada com aquesta. Anar consolant els qui han perdut algun familiar, o pateixen alguna desgràcia és molt còmode, i quan un agafa el llis, li surt per inèrcia. Fa estona, però, que volien donar bones notícies, estaven cansats de tenir bona salut i no volien haver de sofrir pels mals que patien els altres.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor