Parlar en català va ser, un any més, el 2023, el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, que s'ha publicat ara i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental) i LGTBIfòbiques. Les discriminacions denunciades per parlar en català a Barcelona creixen, a més, un 38,9 %.
Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, va participar en l'acte de presentació de l'Informe al costat de representants d'altres entitats, i va destacar que la sanitat és un dels sectors que més preocupa l'entitat pel que fa a les discriminacions lingüístiques.
L'informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d'un treball conjunt amb l'Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, la majoria de dades han estat aportades per l'ONG del català, tot i que també n'ha aportat alguna l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Les discriminacions aportades per Plataforma per la Llengua no són totes les queixes registrades a Barcelona, sinó només les discriminacions en què hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d'un servei o un producte bàsic.
Durant el 2023, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van comunicar fins a 125 discriminacions per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 38,9 % respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022, que ja eren més que les 55 del 2021, les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En total, l'any passat les discriminacions per parlar en català varen suposar un 14,45 % dels 865 casos totals denunciats per la Taula d'Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l'any anterior.
La majoria d'aquestes discriminacions varen ser perpetrades per empreses o entitats privades (80 casos, un 37,9 % més que l'any anterior) i per administracions públiques (45, un 80,0 % més). En el cas de les empreses i entitats privades, varen ser comeses sobretot per treballadors que varen negar l'atenció oral a persones que volien continuar parlant en català, agents en oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants. Amb relació a l'Administració pública, varen ser perpetrades, sobretot, per funcionaris de l'àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals. En totes les situacions, es va evidenciar una càrrega de tensió i d'estrès entre les persones afectades a causa del rebuig de parlar en la seva llengua.
Segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència 2022-2023 (ECAMB), que es fan amb unes altres dades (de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona - IERMB), gairebé la meitat de les discriminacions per raó de llengua es varen concretar en un tracte diferenciat (49,5 %), mentre que en un 6,6 % dels casos es varen traduir en insults i amenaces; un 6,0 % en l'impediment d'un servei o la denegació d'un accés, i un 5,2 % en una difamació o una humiliació pública.
L'àmbit de la salut, un dels que més preocupen
Per a Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, l'àmbit de la salut és un dels àmbits que més preocupa, perquè s'hi originen moltes de les incidències i perquè sovint, quan els discriminats es queixen, els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets ocorreguts per no fer front a la denúncia i acaben relativitzant la situació i culpabilitzant-ne la víctima. A més, com que el pacient vol ser atès, en la majoria dels casos cedeix d'entrada i canvia de llengua. La sensació de vulnerabilitat es percep especialment en l'àmbit de la salut mental, la pediatria i la gerontologia.
Una situació generalitzada d'infradenúncia
Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d'un problema general d'infradenúncia. De fet, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2022 i que també s'aborda a l'informe, el 31 % de la població barcelonina manifestava haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només varen ser 865 el 2023 i 631 el 2022. Segons aquesta enquesta, un 15,1 % de la població deia que havia estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó era el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.
La Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la «tendència a l'alça» de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Per a l'ONG del català, l'Informe demostra que la discriminació lingüística la pateixen especialment els catalanoparlants, i que la normativa que teòricament n'empara els drets no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen.
Els xovinistes ultra espanyols que voleu la desaparició de la nostra llengua pròpia, mai teniu arguments, és clar desitjar que desaparegui una llengua en el seu propi país, menysprea-la tothora i odiar-la fa molt lleig.