Després de presentar-se el setembre, la campanya 'Tots som referents lingüístics. No t'excusis!' arrenca ara amb la publicació d'una guia amb consells perquè les famílies siguin referents lingüístics per als fills i amb una encartellada a setze poblacions catalanes per a sensibilitzar la ciutadania de la importància de mantenir el català en totes les situacions. Es tracta d'una iniciativa de la Plataforma per la Llengua i els sindicats SEPC, USTEC-STEs i Intersindical-CSC.
La campanya parteix de la idea que tothom, individualment, actua de referent lingüístic davant dels infants i els adolescents, el grup social en què més s'ha fet palès el retrocés del català. S'estructura en cinc fases per adreçar-se específicament als actors que més hi estan en contacte: les famílies, el personal docent, els entrenadors esportius i monitors de lleure i de menjador, i l'administració.
Amb el benentès que tota la població n'és responsable, els cartells de la campanya denuncien a través de l'humor i la ironia algunes de les contradiccions en els usos lingüístics dels catalanoparlants i apel·len a la responsabilitat de tothom perquè el català sigui la llengua de referència dels infants i adolescents.
Són més de 12.000 els cartells que s'enganxaran en autobusos, estacions de tren i columnes als carrers. Inclouen fins a dotze missatges, entre els quals «La majoria dels joves catalanoparlants canvien de llengua cuando salen de fiesta», «Escriure posts en anglès i que tots els teus seguidors siguin de Tàrrega» o «A la família que parla català i canta 'cumpleaaaaños feeeeeliz': ànims».
Una guia per a ajudar les famílies a ser referents lingüístics
En aquesta primera fase, a més de l'encartellada, la campanya també ha publicat una petita guia per a oferir consells i proporcionar eines i recursos a les famílies perquè siguin exemplars en els seus usos lingüístics i treguin partit del seu rol de referent per a infants i adolescents.
La guia convida les famílies a abandonar els prejudicis lingüístics i a no canviar de llengua per l'aspecte físic de l'interlocutor, i les anima a fer servir el català en totes les situacions, també a les reunions de famílies o als grups de WhatsApp de pares en què algú intervé en castellà. Alguns altres dels consells que ofereix són parlar en català amb les persones que no el dominen per no privar-les del dret a aprendre'l, observar els hàbits lingüístics dels fills i actuar tenint en compte que, davant seu, exerceixen de model.
El document proposa accions concretes com ara consumir productes responsables lingüísticament, configurar en català els dispositius electrònics de casa, recomanar músics o influenciadors en català als fills, reclamar o denunciar les vulneracions de drets lingüístics i buscar sempre la versió dels jocs en la nostra llengua.
A més, també s'hi inclou una llista amb projectes audiovisuals per a joves en català com Canal Malaia, Adolescents.cat, Creadors.tv i un seguit d'instagramers i titkokers, bancs de recursos per aprendre català, recursos informàtics o audiovisuals com Softcatalà, Filmin.cat, www.desdelsofa.cat o www.goitaquefanara.cat, i les propostes de Plataforma per la Llengua: els grups de conversa, el servei de queixes, les aplicacions CatalApp i Apparella't o el portal www.jocsijoguines.cat.
La campanya 'Tots som referents lingüístics. No t'excusis!' s'allargarà durant tot el curs escolar i, a través de guies i d'activitats, proporcionarà més eines per a empoderar lingüísticament tota la població i, específicament, els actors que estan més en contacte amb els infants i els adolescents.
Tenc sis pastisseries a prop de ca meva, però m'en vaig més enfora a un altre forn, a comprar el pa i els pastissos, perque la madona, andalusa d'origen però més mallorquina que molts que ho son de socarrel, és la única persona de tota aquesta colecció de comerços que no li parla a tothom en Castellà. També vaig canviar al perruquer foraster per un altre catalanoparlant i l'altre dia, vaig fer una consulta a un assessor fiscal, que me parlava en foraster malgrat tenir cognoms mallorquins i no tornaré anar al seu despatx
i així ho vaig fent amb restaurants, bars, tendes de roba, sabateries i tots els comerços i professionals als que jo puc estriar.
S'ha de fer així amb tot els que els hi donam guanys, perque si ho feim tots, quan els que ens imposen els Castellà vegin que les entrades de doblers minven, o entraran en raó o s'en aniran a una altra part a on només se parli en Castellà.
Pensem que el dret de parlar la nostra llengua, no és l'única cosa que ena voken prendre i que no s'aturaranquan ens hagin fet forasters.