La Comissió dels Aliments Tradicionals de les Illes Balears, com a òrgan consultiu, d’estudi, assessorament i coordinació en matèria d’aliments tradicionals de les Illes Balears adscrit a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha aprovat la inclusió de la tomàtiga de ramellet com un aliment tradicional més en el seu Catàleg.

El Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears té l’objectiu de preservar i revalorar el nostre patrimoni alimentari, en el qual s’inclouen els aliments típics i tradicionals de les Illes Balears. S’entén que un aliment és tradicional de les Illes Balears quan se n’acrediti un mínim de trenta anys de producció, elaboració o comercialització a les Illes Balears, independentment del fet que estigui protegit o no amb una figura referida a l’origen o a la qualitat del producte.

Cal tenir en compte, però, que la inscripció en el Catàleg no comporta cap protecció de les que recull la normativa estatal o comunitària respecte de l’origen ni la qualitat.

Així, doncs, a partir d’ara el Catàleg, que es pot consultar a la pàgina web www.illesbalearsqualitat.es, disposarà de la fitxa individual d’aquest producte en la qual consta que es caracteritza per la seva mida mitjana-petita i es troba reunida en raïms ramificats, que permeten ser penjats i faciliten així una conservació llarga. Aquesta llarga conservació és precisament una de les seves característiques rellevants. La tomàtiga de ramellet es caracteritza pel seu contingut baix en aigua i una acidesa elevada, i també per un contingut elevat en minerals.

Aquest fruit s’ha cultivat tradicionalment a les Illes Balears. Es conrea de manera habitual en sistemes hortícoles a l’aire lliure, associat amb altres varietats locals. El cultiu es du a terme tant en secà com en regadiu. L’origen exacte de la tomàtiga de ramellet és desconegut, però és fruit de l’encreuament de diferents varietats de tomàtigues arribades a les Illes Balears que han anat evolucionant.

El cultiu de les tomàtigues respon a la necessitat de la població de poder disposar de tomàtigues fresques durant l’hivern: les tomàtigues se seleccionaven any rere any i s’arribava a obtenir una planta resistent a la sequera estival que es podia conservar en condicions òptimes.